Tipus | Edifici religiós |
Període | Segle XIX |
---|
Estil | Historicisme |
---|
Autor | Josep Simó Fontcuberta / Climent Maynés Gaspar (reconstrucció) |
Situació |
Plaça de l'Església |
Des del 1059 està documentada l'existència d'una església en aquest lloc. Se sap que el 1103 va ser consagrada com a parròquia, tot i dependre de Sant Pere de les Puelles, de Barcelona. Aquest temple, reformat i ampliat l'any 1503, va arribar fins al 1844, quan es va decidir que calia ampliar-lo i, a tal efecte, es va adquirir una casa adjacent, amb els seus horts. Les obres, que comprenien una nova façana, amb el seu campanar, el baptisteri i dues capelles laterals per banda, van durar fins a l'any 1864, supervisades per l'arquitecte Josep Simó Fontcuberta. Té una sola nau, amb capelles laterals entre els contraforts i un campanar de torre quadrada. L'any 1925 es va tornar a ampliar amb la construcció de la capella del Santíssim, en un solar cedit pel propietari de Can Pi.
L'església va ser cremada l'any 1936 i això va suposar la pèrdua del retaule neoclàssic de l'altar major. Acabada la guerra s'inicià la reconstrucció, dirigida per l'arquitecte municipal Climent Maynés, que va afegir el nàrtex.
Del seu interior, destaca la talla de la Mare de Déu de Gràcia, del segle XVII. Joan Torras Viver va pintar-hi murals al presbiteri i diverses capelles, al llarg de diferents èpoques. El pintor Carles Madirolas va decorar la capella del Crist jacent. Aquesta peça va ser creada per l'escultora Eulàlia Fàbregas de Sentmenat, que, en les figures masculines, recrea el record del seu fill Ramon, mort en accident. La ceramista Angelina Alós va enrajolar amb un fons abstracte la capella del Crist crucificat, envoltat de Maria, sant Joan i l'Esperit Sant.