Façana gòtica
(Barcelona | Casa de la Ciutat - Barcelonès)


Barcelona - Casa de la Ciutat. Façana gòtica

Barcelona - Casa de la Ciutat. Façana gòtica (Foto: Albert Esteves, 2020)

Barcelona - Casa de la Ciutat. Façana gòtica

Barcelona - Casa de la Ciutat. Façana gòtica (Foto: Albert Esteves, 2020)

Barcelona - Casa de la Ciutat. Façana gòtica

Barcelona - Casa de la Ciutat. Façana gòtica (Foto: Albert Esteves, 2020)

Barcelona - Casa de la Ciutat. Façana gòtica

Barcelona - Casa de la Ciutat. Façana gòtica (Foto: Albert Esteves, 2020)

Barcelona - Casa de la Ciutat. Façana gòtica

Barcelona - Casa de la Ciutat. Façana gòtica (Foto: Albert Esteves, 2007)

Barcelona - Casa de la Ciutat. Façana gòtica

Barcelona - Casa de la Ciutat. Façana gòtica (Foto: Albert Esteves, 2007)

Casa de la Ciutat. Façana gòtica - Gravat procedent del llibre de Pi i Margall "España, obra pintoresca...", 1844-45 ( Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona)

Casa de la Ciutat. Façana gòtica - Gravat procedent del llibre de Pi i Margall "España, obra pintoresca...", 1844-45 ( Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona)



TipusEdifici administratiu o institucional
PeríodeSegle XIII a XV
EstilGòtic
AutorArnau Bargués
Situació Ciutat
InterèsEspecial interès Interessant
El primer edifici del Consell de Cent, adquirit l'any 1369, no tenia una façana monumental que reflectís la dignitat de la institució que acollia. Per això es va encarregar la seva construcció al mestre d'obres Arnau Bargués, que l'executà entre 1399 i 1402, assolint una de les mostres més reeixides del gòtic civil català. Per donar-li visibilitat, es va decidir fer-la més endarrerida que la resta del carrer, generant al seu davant una petita plaça.

La part escultural té autors diversos, amb alguns dubtes d'atribució. Els escuts que hi ha damunt la porta poden ser obra de Jordi Joan o de Jordi de Déu. La imatge de Sant Rafael arcàngel sota un dosser s'atribueix també a Jordi Joan o a Pere Ça Anglada (que és segur que va realitzar les ales de bronze). Les dues imatges col·locades als angles (representant santa Eulàlia i sant Sever) són del segle XV, si bé la darrera va ser refeta al segle XIX per Joan Flotats.

La que fou antiga façana principal va quedar mutilada i plegada al segle XIX arran de la construcció del cos d'edifici que dona a la plaça de Sant Jaume. Tanmateix, encara permet admirar la seva magnífica composició, exemple típic del gòtic civil català: imatge de solidesa, domini de l'horitzontalitat, gran portal adovellat, finestrals d'arc apuntat amb traceria calada a la planta noble i elements escultòrics de gran qualitat al voltant de l'entrada.

Mapa general
No està autoritzada la reproducció d’imatges o continguts sense el consentiment exprés de la Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català