Església de Sant Jaume o de la Trinitat
(Barcelona | Ferran - Escudellers - Barcelonès)

Després del saqueig del call, substituint la vella sinagoga, es va fundar el 1394 una confraria de jueus conversos, sota l'advocació de la Santíssima Trinitat. A partir de 1525 va passar a formar part del convent dels trinitaris calçats, desaparegut el 1835. Aleshores l'església va ser convertida en parròquia i posada sota l'advocació de sant Jaume, arran de la destrucció de la veïna església homònima.

Té una nau única coberta amb volta de creueria, que es va ampliar al segle XVI amb capelles laterals i amb la capella del Remei, la porta de la qual està integrada a l'edifici veí. Al segle XVII s'amplià la nau en un tram més, afegint-hi la capçalera, el transsepte i la cúpula octogonal. El campanar es va alçar el 1722. De l'obra gòtica conserva els primers quatre trams de la nau, coberta amb volta de creueria, i la porta d'arc conopial, obra de l'any 1398, tot i que la llinda va ser feta molt més tard, l'any 1580, i el timpà és de 1878, obra de Josep Santigosa. Segons sembla, el relleu situat al damunt d'aquest, amb una estrella de sis puntes, fa al·lusió a l'origen hebreu de l'edifici.

El temple va ser remodelat per Josep Oriol Mestres entre 1866 i 1880, quan es va renovar també la façana, en estil neogòtic. El retaule major, del segle XIV, però modificat amb posterioritat, procedeix de la catedral.

A l'interior de l'església es conserva, des de 1970, el retaule major de la Catedral, obra en fusta daurada del segle XIV, molt modificat per restauracions diverses.

• Si teniu imatges o més informació i ens ho voleu fer arribar, adjunteu-ho en un e-mail aquí