Vil·la romana dels Munts
(Altafulla - Tarragonès)


Altafulla - Els Munts - Dipòsit d'aigua

Altafulla - Els Munts - Dipòsit d'aigua (Foto: Albert Esteves, 2007)

Altafulla - Els Munts - Habitatge

Altafulla - Els Munts - Habitatge (Foto: Albert Esteves, 2007)

Altafulla - Els Munts - Habitatge

Altafulla - Els Munts - Habitatge (Foto: Albert Esteves, 2007)

Altafulla - Els Munts - Mosaic del passadís

Altafulla - Els Munts - Mosaic del passadís (Foto: Albert Esteves, 2007)

Altafulla - Els Munts - Termes

Altafulla - Els Munts - Termes (Foto: Albert Esteves, 2007)

Altafulla - Els Munts - Cisterna

Altafulla - Els Munts - Cisterna (Foto: Albert Esteves, 2007)

Altafulla - Els Munts - Pintures

Altafulla - Els Munts - Pintures (Foto: Albert Esteves, 2007)

Altafulla - Els Munts - Maqueta

Altafulla - Els Munts - Maqueta (Foto: Albert Esteves, 2007)

Altafulla - Els Munts

Altafulla - Els Munts (Foto: Joan Grífols, 2007)



TipusJaciment arqueològic
PeríodeSegle IV ac a IV dc
Situació Passeig del Fortí
InterèsEspecial interès Interessant
ProteccióBé cultural d'interès nacional (BCIN)
Al voltant de la gran ciutat romana de Tàrraco van anar fundant-se nombroses vil·les dedicades a l'activitat agrícola i al lleure. Una d'elles és la vil·la dels Munts, situada molt a prop de la platja i construïda al segle I dC. En ella hi va residir Valerius Avitus, gran mandatari de Tàrraco, i la seva esposa Faustina. Se sap que cap a l'any 265 hi hagué un gran incendi que va destruir una gran part dels edificis. Posteriorment va ser reconstruïda però ja no va tornar a assolir el seu passat esplendor. Va ser abandonada definitivament cap al segle VI o VII. El 1967 se'n va fer càrrec el Museu Arqueològic de Tarragona que en va iniciar les excavacions i que custòdia bona part dels valuosos materials trobats.

Les restes que es es poden visitar corresponen a l'obra dels segles I i II. Cal destacar el jardí, el passadís pavimentat amb mosaic, les habitacions, amb restes de pintura, la cisterna i les termes, considerats els banys privats més grans que es conserven a Catalunya. Amb tot, l'element més singular és el dipòsit d'aigua, conegut popularment col "la tartana".

Mapa general
No està autoritzada la reproducció d’imatges o continguts sense el consentiment exprés de la Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català