Casa de Convalescència
(Barcelona | El Carme - Barcelonès)

La institució de la Casa de Convalescència, destinada a la rehabilitació de malalts, va néixer al segle XVII mercès als llegats de Pau Ferran, Lucrècia Gualba, Elena Soler i Victòria Astor. L'edifici, integrat al conjunt de l'Hospital de la Santa Creu, va ser edificat entre 1629 i 1680, fent arribar el perímetre del conjunt arquitectònic fins al carrer del Carme. Gudiol el descriu com un dels darrers exemplars de sobrietat renaixentista abans del ple triomf decoratiu del barroc.

Al voltant d’un pati central quadrat es conforma una mena de claustre de dos pisos. La galeria baixa consta de grans arcs de mig punt sobre pilars rectangulars, mentre que el pis superior dobla el nombre d'arcs i els recolza sobre columnes toscanes. Enmig del pati hi ha un templet sobre el pou, obra de Lluís Bonifaci el Vell (1689) i a l'exterior, a la cantonada amb el carrer Egipcíaques, una fornícula amb una imatge de sant Pau, obra d'en Domènec Rovira el Jove (1668). Les magnífiques ceràmiques vidriades que fan d'arrambador són dels segles XVII i XVIII. En destaca el cicle de la vida de sant Pau, de Llorenç Passoles (1679), a l'entrada del recinte. Actualment, és la seu de l'Institut d'Estudis Catalans.

La Casa de Convalescència compta amb un dels pocs jardins penjants de Barcelona, que porta el nom de Mercè Rodoreda.

• Si teniu imatges o més informació i ens ho voleu fer arribar, adjunteu-ho en un e-mail aquí