Ca l'Arquer
(Arenys de Munt - Maresme)

Masia aïllada situada prop de l'inici del camí de Vallalta, molt reformada. Té planta quadrada i teulada a quatre aigües. El portal és adovellat i al seu damunt hi ha una elegant finestra coronella, que no és original, probablement aprofitada d'una construcció més antiga. La resta de finestres són també gòtiques, d'arc conopial senzill, amb carasses a les mènsules.

José de Regàs ens fa arribar la següent informació:

Ca n'Arquer es va aixecar sobre l'antiga casa forta –força- dels Goscons a la fi del s. XIII. Aquesta força es va cimentar sobre la vil.la romana del Baix Imperi, que dominava el pas que unia la Via Augusta amb l'interior i de la qual queden interessants restes.

Els Arquer eren faidits del Languedoc (senyors represaliats després de la croada albigesa) que en ser desposseïts de bens i privilegis van fugir cap a Catalunya. Així, el 1266 en Pere d'Arquer va casar amb na Brunissenda de Goscons, senyora de la quadra de Goscons i de Sacreu. Portaren amb ells noves creences i noves formes de conreu, així com planters de cirerers, que posteriorment han donat molt de nom a la població d'Arenys de Munt.

Segons fonts documentals com l'Arxiu de la Corona d'Aragó i l'Arxiu Nacional de Catalunya -puix que el gran armari-arxiu de la casa que era molt extens es va perdre, quasi en la seva totalitat, al s. XX- la nissaga actual descendiria directament dels primers pobladors del lloc. I encara conserven algun document interessant com el permís reial per refer l'antiga força, atrotinada pels embats dels anys, amb emmerletades murades, torres de defensa, troneres, etc... Fins que va ser quasi completament enderrocada durant la Guerra del Francès, com a represàlia contra el General Milans del Bosch olim Arquer. Per això no es va poder salvar la capella d'origen romànic on es conservava la Mare de Déu de Goscons patrona d'aquest alou. Armand de Fluvià, en el seu nobiliari, fa referència encara a l'existència d'aquest llinatge com a pertanyent al Reial Cos de la Noblesa de Catalunya; el qual es va establir a finals del segle XVII a un palau del carrer Lledó vora l'església de Sant Just. Després de la Guerra Civil, l'antiga domus ja molt malmesa i convertida en habitatge de vàries famílies de masovers, va ser curosament restaurada per la propietat, convertint-se, llavors, en residència permanent.

Aquesta casa ha estat bressol de una prolífica saga que ens ha donat batlles, naviliers, escriptors, teòlegs, generals, notaris, governadors, compositors, industrials, pintors, escaladors, consellers de Barcelona, dirigents de grans institucions com La Caixa de Barcelona o El Cercle del Liceu, polítics, eclesiàstics... inclòs el primer Lama occidental de la història.
De l'antiga Quadra de Goscons sabem que depenia de la jurisdicció del castell termenat de Montpalau (citada per Canal, Pons i Guri, Coromines...) i que n'eren titulars els Goscons vassalls dels Cabrera. El primogènit era tradicionalment anomenat Tomàs. El darrer Tomàs de Goscons va morir al darrer quart del s. XIII, i juntament amb la seva muller Ferrara van ser pares de Brunissenda l'última del cognom.

La Quadra de Goscons es va incorporar a la parròquia de Sant Martí d'Arenys a la fí del s. XVI. Actualment amb Torrentbó i Subirans conformen el municipi d'Arenys de Munt.
Recentment s'ha donat a conèixer un antic receptari d'aquesta casa de mitjans del s. XVII, que ha inspirat a un bon nombre de cuiners de les nostres contrades. Com és el cas d'una de les receptes més lloades de la Carme Ruscalleda que ens ha arribat a agermanar amb cultures ben llunyanes com la japonesa, gràcies a un element tan comú com és la cirera.
Ca n'Arquer va ser un focus molt actiu de conspiració monàrquica durant el franquisme.L'ajuntament falangista del moment va mantenir molt de temps la casa discretament vigilada després d'assabentar-se de les reunions que van tindre lloc amb personalitats com Areilza, Viver o el propi Don Juan, Comte de Barcelona.

Com anècdota cal dir que aquesta casa ha sigut el marc escollit per novel·les d'èxit d'autors com Paluzie o Ripoll, i que els Arquer han aparegut també a la trama d'obres com "El Viudo Rius" de I. Agustí o "La Catedral del Mar" de I. Falcones.
Malgrat els sotracs d'aquesta nissaga, sovint alineada en bàndols perdedors (austriacistes, carlistes, donjoanistes,...), forma part de un reduït nombre de llinatges catalans emparentats amb cases reials europees com són els Baviera o els Borbó, segons diu F. Gonzalez-Doria al "Libro de Oro de la Nobleza Española".

• Si teniu imatges o més informació i ens ho voleu fer arribar, adjunteu-ho en un e-mail aquí