Església de Santa Maria de Palau-Solità
(Palau-solità i Plegamans - Vallès Occidental)


Església de Santa Maria de Palau-Solità, façana principal i campanar

Església de Santa Maria de Palau-Solità, façana principal i campanar (Foto: Joan Sánchez Sabé, 2010)

Església de Santa Maria de Palau-Solità

Església de Santa Maria de Palau-Solità (Foto: Joan Sánchez Sabé, 2010)

Església de Santa Maria de Palau-Solità

Església de Santa Maria de Palau-Solità (Foto: Joan Sánchez Sabé, 2010)

Església de Santa Maria de Palau-Solità, pel darrere

Església de Santa Maria de Palau-Solità, pel darrere (Foto: Joan Sánchez Sabé, 2010)

Església de Santa Maria de Palau-Solità

Església de Santa Maria de Palau-Solità (Foto: Joan Sánchez Sabé, 2010)

Santa Maria - Ceràmica a la banda esquerra de la Façana

Santa Maria - Ceràmica a la banda esquerra de la Façana (Foto: Joan Sánchez Sabé, 2010)

Església de Santa Maria de Palau-Solità

Església de Santa Maria de Palau-Solità (Foto: Joan Sánchez Sabé, 2010)

Santa Maria

Santa Maria (Foto: Joan Sánchez Sabé, 2010)

Escultura de Sant Oleguer, bisbe de Barcelona, amagada darrera un xipré a la dreta de la porta principal

Escultura de Sant Oleguer, bisbe de Barcelona, amagada darrera un xipré a la dreta de la porta principal (Foto: Joan Sánchez Sabé, 2010)

Creu situada davant l'Església, fa referència a Santa Missió, 1947

Creu situada davant l'Església, fa referència a Santa Missió, 1947 (Foto: Joan Sánchez Sabé, 2010)

Santa Maria - Ceràmica a la façana que reprodueix part del pergamí que explica l'origen de l'Església, conservat a l'arxiu de la Corona d'Aragó

Santa Maria - Ceràmica a la façana que reprodueix part del pergamí que explica l'origen de l'Església, conservat a l'arxiu de la Corona d'Aragó (Foto: Joan Sánchez Sabé, 2010)

Santa Maria, vista des de llevant

Santa Maria, vista des de llevant (Foto: Joan Sánchez Sabé, 2010)



TipusEdifici religiós
PeríodeSegle XVI-XVII
Situació Plaça de Santa Maria, 3
InterèsEspecial interès Interessant
Tot i el seu origen romànic, l'església de Santa Maria
va ser refeta inicis del segle XIV i de nou al segle XVI.
L'edifici, tal com avui es pot veure, té la planta en forma de creu. Però cal pensar en la possibilitat que originàriament hagués estat de creu grega i amb una orientació perpendicular a l'actual.

Segons el pergamí que es troba a l'Arxiu de la Corona d'Aragó, la consagració del temple de Santa Maria de Palau-solità va ser el 14 de novembre de 1122. La cerimònia de consagració la va realitzar l'arquebisbe de Tarragona i bisbe de Barcelona, Sant Oleguer. Cap a l'any 1307 es va canviar l'orientació de l'església, segons manà el bisbe Ponç de Gualba. La pica baptismal té la data esculpida a la mateixa pedra: 1498. El 1506 un incendi va cremar gran part del temple, afectant el campanar i la volta de la nau, que es van haver de construir nous. El 1513 s'encarregà un retaule per a l'altar major al Mestre d'Artés-pintor anònim de l'escola valenciana que el pintarà amb dos deixebles seus. És important també el retaule de l'altar del Roser, amb un antependi de ceràmica fet per Llorenç Pasollas, un dels grans ceramistes de Catalunya del segles XVII.

A la façana principal hi ha una porta d'arc rodó de mig punt adovellat, una rosassa amb reixa senzilla per la part exterior. La teulada és a dues vessants de teules àrabs. Hi ha un campanar de planta quadrada, amb quatre campanes, disposades asimètricament (una a la banda de la façana, dues més a la dreta i una a l'esquerra).

Fins l'any 1933 hi havia un pas que comunicava l'església amb la rectoria, construït l'any 1575 per poder guardar millor els tresors i que es conservaven un conjunt d'importants peces d'orfebreria que daten del segles XVI. A més de la funció religiosa, des dels anys setanta el Patronat de les Nits Musicals de Palau-solità i actualment l'associació d'Amics de la Música Clàssica hi organitza concerts.

Mapa general
No està autoritzada la reproducció d’imatges o continguts sense el consentiment exprés de la Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català