Castell-palau de Vilarig
(Cistella - Alt Empordà)


Cistella - Castell de Vilarig

Cistella - Castell de Vilarig (Foto: Albert Esteves, 2011)

Cistella - Castell de Vilarig

Cistella - Castell de Vilarig (Foto: Albert Esteves, 2011)

Cistella - Castell de Vilarig

Cistella - Castell de Vilarig (Foto: Albert Esteves, 2011)

Cistella - Castell de Vilarig, finestral renaixentista

Cistella - Castell de Vilarig, finestral renaixentista (Foto: Albert Esteves, 2011)

Cistella - Castell de Vilarig, detall finestral amb la data

Cistella - Castell de Vilarig, detall finestral amb la data (Foto: Albert Esteves, 2011)

Cistella - Castell de Vilarig

Cistella - Castell de Vilarig (Foto: Albert Esteves, 2011)



TipusCastell
PeríodeSegle XIII a XV
Situació A l'entrada del poble de Vilarig, al costat de l'església
InterèsEspecial interès Interessant
ProteccióBé cultural d'interès nacional (BCIN)
Lleugerament aturonat, el palau fortificat de Vilarig, amb l'església de Santa Maria, presideix el petit poble homònim. El lloc villa Redi està documentat com des de l'any 978 però el cognom Vilarig, que fa presumir la presència d'un castell, no surt esmentat fins al segle XIII.

L'edifici que ara podem contemplar degué ser alçat al segle XIV, sobre les restes del castell antic, i molt modificat al XVI. Té planta rectangular, amb un pati central, i estava encerclat de fossats i muralles. Al pati interior es conserven restes de la fortalesa medieval, amb alguns murs fets amb la tècnica d'opus spicatum. La façana principal, amb portal adovellat, presenta tres finestrals renaixentistes, un dels quals té inscrita la data de 1561, ornats amb l'escut dels Vilarig. Quan el palau va deixar de ser residència nobiliària va funcionar simplement com a masia.

L'edifici presenta moltes semblances amb el castell-palau d'Orriols. No és d'estranyar si tenim en compte que a l'època de la reforma (segle XVI) es van produir les noces d'Anna de Vilarig amb Pere Desbach, senyor d'Orriols. Al segle XVII el castell passà, també per matrimoni, a la família Lanuza, que el va posseir fins a la fi del segle XVIII. Actualment és propietat privada i no es pot visitar.

Mapa general
No està autoritzada la reproducció d’imatges o continguts sense el consentiment exprés de la Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català