Tipus | Art funerari |
Període | 1888-1910 |
Situació |
Pg. Balmins s/n |
Interès | Especial interès |
Els "americanos" sitgetans que s'havien enriquit a Cuba i que, un cop retornats, van canviar la fisonomia del poble amb nous edificis, van voler ser enterrats en panteons segons el seu nou estatus. El resultat d'això és un conjunt d'art funerari d'extraordinari interès, amb obres dels millors escultors del moment: Josep Llimona (panteons Robert Camps -1903- i Cros Juliana -1908-), Josep Reynés (panteons Antoni Serra Ferret, Francesc Robert Yarzábal -1902- i Manuel Robert Aldofeu), Pere Jou (panteó Jaume Brassó), Manuel Fuxà (panteons dels germans Carreras Robert -1907-), entre d'altres.
Miquel Ribera del Pueyo ens adjunta la següent informació:
Sobre el cementiri de Sant Sebastià de Sitges m'agradaria afegir que, encara que no se'n fa cap esment, hi ha la tomba de qui va ser amor impossible d'Antoni Gaudí, Pepita Moreu i Fornells, que va morir durant la guerra civil a Sitges i està enterrada junt amb les seves filles Teresa i Joaquima Caballol i Moreu (aquesta darrera autora d'un Diari de la guerra civil a Sitges). És el nínxol baix, entrant al recinte i a la dreta, amb la làpida que posa Familia Moreu Caballol.