Església de Santa Eulàlia de Vilapicina
(Barcelona | Turó de la Peira - Barcelonès)

La petita església de Santa Eulàlia té l'origen en una altra romànica documentada al segle X, de la qual queden els fonaments -sobre base romana- i restes en una capella. Orientada perpendicularment a l'anterior, el 1782 es basteix de nou amb les aportacions dels propietaris pagesos de l'entorn (Can Basté, Can Solà, Can Verdaguer), força pròsper aleshores, com fa constar una inscripció a la llinda de l'entrada.

D'estil neoclàssic, amb una nau sota volta de canó i campanar a la façana, la qual presenta esgrafiats amb la creu de la santa, reproduïda, al seu torn, en una fornícula. Se situa en una placeta elevada on hi ha també una font de l'època.

El 1905 va perdre la condició de parròquia (ho era des de 1866) i després va patir els estralls de la Guerra Civil. Va ser restaurada a inicis del segle XXI.

Vilapicina és un nom que pot provenir de diverses fonts: piscina o bassa d'una vila romana (Vila Picina); "piscis", en al·lusió al símbol paleocristià del peix o "pixis", dels forns de pega per a la construcció de vaixells, dels quals sorgiria també el nom de Can Peguera.

• Si teniu imatges o més informació i ens ho voleu fer arribar, adjunteu-ho en un e-mail aquí