Tipus | Edifici públic |
Període | 1976-2000 |
---|
Estil | Estils contemporanis |
---|
Autor | Arata Isozaki |
Situació |
Plaça de Nemesi Ponsati |
Interès | Especial interès |
D'entre 1985-90, és la peça més preuada de l'Anella Olímpica. A la Plana de Lledó (zona d'horts i camps existent fins a principis del segle XX), es va bastir sobre un antic abocador d'escombraries, concebut com un espai multifuncional i flexible, apte per a l'esport, la música i actes diversos, amb una capacitat màxima d'entre 16.000 i 18.000 assistents. Compta, a més a més, amb un anomenat Espai Polivalent auxiliar, de planta rectangular i coberta plana.
El més característic és la seva coberta, una malla metàl·lica corba muntada arran de terra i aixecada mitjançant un sistema de gats hidràulics, dissenyada per l'enginyer M. Kawaguchi (sistema Pantadome). Aquesta xarxa sosté les rajoles de ceràmica i les planxes de zinc que acaben la teulada. El porxo de formes ondulants, alleugereix i dona moviment.
Al seu interior, hi ha dos murals d'Hernández Pijuan i dos de Ràfols Casamada. El 2015, MIAS Architects va incorporar a l'edifici unes sales VIP, una mena de càpsules metal·litzades polivalents d'uns 150 m².