Albert Esteves
D'ençà dels inicis del segle XVI a la costa catalana hi sovintejaven les incursions de corsaris turcs o barbarescs i de pirates sense jurisdicció. Valgui com a exemple la inscripció que hi ha a la llinda de la porta de l'església parroquial de Pineda: A 1 d'agost de MDXIV a punta d'alba XI galiotes del turc es posaren la gent a la plage cremaren les portes de la sglesia e moltes cases e mataren e cativaren IXX animas pujant fins a la casa de palau a migjorn se tornaren en barcas. Per reparo ses poblats ses fortificada esta sglesia de Pineda. Per prevenir aquests atacs, les torres de guaita feien funció de talaies de vigilància i alhora constituïen elements defensius, generalment formant part d'un sistema fortificat o estratègic de defensa, intercomunicat a través de senyals de fum o foc. El nombre de torres va arribar a ser tan gran que el litoral del Maresme era conegut com la costa torrejada.
La major part de les torres conservades són dels segles XVI i XVII. Podien ser de planta quadrada o rodona, aïllades o adossades a les masies. Generalment eren coronades amb corseres o merlets i a voltes defensades amb matacans.