Fundació Miró
(Barcelona | Parc de Montjuïc - Barcelonès)

L'arquitecte Sert era amic de Joan Miró, per al qual havia projectat la seva casa-taller a Mallorca als anys 50. Quan el pintor es va proposar cedir part de la seva obra a la ciutat, fou l'encarregat de dissenyar l'edifici, innovador, però d'inspiració popular mediterrània, pel seu plantejament (patis, terrasses, lluernes, volta catalana) i certs materials (rajola i fusta) i vegetals protagonistes de l'espai (olivera, garrofer). És contigu als jardins Laribal, interferint, en certa manera, la seva continuïtat. Els col·laboradors de Sert foren els arquitectes Anglada, Gelabert i Ribas.

Aquest és un gran organisme compost de diverses parts, tancat a l'exterior, disposat al voltant de diversos patis-uns, interiors, com claustres, que organitzen l'espai i donen llum (un altre, exterior, abocat a oferir un gran panorama de Barcelona), a més d'il·luminació zenital i terrats a les cobertes. De formigó blanc (amb les empremtes de l'encofrat) i vidre, es retalla sobre la vegetació de la muntanya i s'adapta a la seva topografia, amb sales a diverses alçades i una circulació dirigida i alhora molt lliure. Hi destaquen el cos octagonal al costat de l'entrada, i la marquesina d'aquesta i les lluernes de volta de quart de corba, pròpies, una i les altres, del seu estil (les veiem ja a mitjan segle a la casa-taller de Braque, a la seva mateixa de Palma, a la fundació Maeght...).

A finals dels 80, el seu col·laborador Jaume Freixa emprèn l'ampliació de l'edifici amb uns criteris semblants.

• Si teniu imatges o més informació i ens ho voleu fer arribar, adjunteu-ho en un e-mail aquí