Tipus | Edifici públic |
Període | 1911-1929 |
---|
Estil | Beaux Arts - Monumentalisme Classicista |
---|
Autor | Fèlix de Azúa, Adolf Florensa |
Situació |
Av. Reina Maria Cristina |
És un dels més grans de l'Exposició, amb més de 16.000 m², amb planta irregular i coberta de voltes de formigó. Tres de les façanes presenten una columnata imponent, d'ordre toscà (la corba cap a la plaça, la de Paral·lel i la d'Av. Reina Maria Cristina) mentre les dues altres són més pobres. Pautant les columnates, templets amb arc de mig punt i volta rebaixada; a la plaça, un pòrtic d'entrada i a l'avinguda Maria Cristina, una altra en forma d'arc de triomf.
A l'interior, la coberta es resol amb tres grans voltes de canó en sentit Av. Reina Maria Cristina- Lleida, creuades amb altres vuit voltes menors, en sentit Plaça Espanya-Palau Nacional.
Tot plegat mostra una doble incoherència. La primera, de l'edifici en si mateix, una falta d'harmonia entre les seves parts: el disseny de la planta, irregular i amb cinc façanes; el de les obertures, al davant i a un costat; i el del sostre, que forma una mena de reixat regular. I la segona, amb l'entorn: el Palau de Comunicacions resulta d'una potència tal en enfrontar-lo al Palau del Vestit, que es crea una descompensació entre ambdós. Mostra un defecte de projecte global de l'Exposició.