Tipus | Edifici públic |
Període | 1911-1929 |
---|
Estil | Noucentisme |
---|
Autor | Josep M. Jujol, Andrés Calzada |
Situació |
Plaça Espanya |
L'any 1917, l'espai de la dreta de l'inici de l'avinguda l'havia d'ocupar un sol palau que després va ser partit en dos. Un, que serà anomenat finalment Palau de la Metal·lúrgia, és un edifici allargat que s'estén al llarg de l'avinguda. L'altre, primer, Palau de la Pedagogia, la Higiene i les Institucions Socials, en acabat, Palau del Treball i finalment, Palau del Vestit, fou projectat per Jujol i Calzada.
Es tracta d'una superfície poligonal de 6.500 m² extremament irregular que els arquitectes van organitzar en tres àmbits ben definits: una rotonda central, coberta amb cúpula sobre tambor és el vestíbul, envoltat pels dos grans espais del palau (aquesta cúpula, de gust oriental, va ser enderrocada l'any 35). A l'esquerra, un gran rectangle amb una successió perimetral de columnes i a la dreta, un altre acabat en forma de doble basílica, ambdós coberts amb volta de canó.
La façana més vistosa és la que donava a l'Exposició, amb una columnata toscana acabada amb dos templets amb cúpula rebaixada.
Tot i la mutilació actual, per Ignasi de Solà-Morales, és un conjunt més equilibrat i harmònic que el palau de l'altra banda, el de Comunicacions i Transport. Segons ell mateix, el tractament dels murs laterals i sobretot, certs detalls ornamentals interiors, denotaven l'estil jujolià, dotat de dinamisme i lleugeresa, malgrat el llenguatge clàssic.
de Solà-Morales, Ignasi: La Exposición Internacional de Barcelona, 1914-1929: Arquitectura y Ciudad. Feria de Barcelona, 1985