Casa del Rellotge (Can Farrero)
(Barcelona | La Marina de Port - Barcelonès)


Barcelona - Casa del Rellotge (Can Farrero)

Barcelona - Casa del Rellotge (Can Farrero) (Foto: Albert Esteves, 2016)

Barcelona - Casa del Rellotge (Can Farrero)

Barcelona - Casa del Rellotge (Can Farrero) (Foto: Albert Esteves, 2016)

Barcelona - Casa del Rellotge (Can Farrero)

Barcelona - Casa del Rellotge (Can Farrero) (Foto: Albert Esteves, 2016)

Barcelona - Casa del Rellotge (Can Farrero)

Barcelona - Casa del Rellotge (Can Farrero) (Foto: Albert Esteves, 2016)



TipusAteneus i centres socials
Període1911-1929
Situació Pg. Zona Franca, 194 / Mare de Déu del Port, 235
Aquest centre cívic està situat on hi hagué originàriament l'anomenat Prat de Ca l'Erasme. És un edifici aïllat i de planta quadrada, amb planta baixa més dues plantes pis i coberta terrat, on s'aixecava la torre del rellotge de l'antiga fàbrica.

En el marc dels canvis urbanístics continus durant el passat segle, la zona de la Marina de Port va perdent patrimoni arquitectònic. Can Farrero, ara centre cívic restaurat per l'Ajuntament i obert el 1984, és el que queda d'un primer complex industrial vinculat al tèxtil anomenat "La Auxiliar de la Indústria" projectat entre 1853 i 1856 per Josep Oriol Mestres i executat pel mestre d'obres A. Carbonell. El 1862 estava en ple auge, però cap a 1869 va declinar (crisi del cotó, 1865) i l'espai es va dedicar a diversos usos.

L'any 1894, E. Julià crea una manufactura i el 1911, amb el seu gendre J. Farrero, Farrero i Cía. Més tard i amb altres socis, funden una fàbrica de galvanització i de producció de multitud d'estris metàl·lics, Unión Galvanizadora. Van adquirir l'edifici de l'Auxiliar i hi van instal·lar maquinària. El 1921 el van ampliar, així com als anys 1928, 30 i 34, afegint naus i magatzems. El 1936 s'enjardina. Tenia una planta en forma d'U i l'entrada flanquejada per un passeig de plàtans, que encara hi són, i estava envoltada de camps de conreu, com els de Cal Sèbio, mas que hi havia al costat.

Unión Galvanizadora va fer armes i munició republicanes durant la Guerra Civil. Després seguirà activa, un cop retornada als seus antics propietaris, fins al 1965. A finals dels 70, aquests -constituïts en immobiliària- varen decidir enderrocar els diversos edificis fabrils per aixecar pisos i els veïns varen lluitar per un espai públic i urbanitzaren ells mateixos el parc.

Mapa general
No està autoritzada la reproducció d’imatges o continguts sense el consentiment exprés de la Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català