Edifici Seat
(Barcelona | La Marina de Port - Barcelonès)


Barcelona - Edifici Seat

Barcelona - Edifici Seat (Foto: Anna Corcoll, 2024)

Barcelona - Edifici Seat

Barcelona - Edifici Seat (Foto: Albert Esteves, 2016)

Barcelona - Edifici Seat

Barcelona - Edifici Seat (Foto: Albert Esteves, 2016)

Barcelona - Edifici Seat

Barcelona - Edifici Seat (Foto: Albert Esteves, 2016)

Barcelona - Edifici Seat

Barcelona - Edifici Seat (Foto: Albert Esteves, 2016)

Barcelona - Edifici Seat

Barcelona - Edifici Seat (Foto: Albert Esteves, 2016)

Barcelona - Edifici Seat

Barcelona - Edifici Seat (Foto: Albert Esteves, 2016)

Barcelona - Edifici Seat

Barcelona - Edifici Seat (Foto: Albert Esteves, 2014)

Barcelona - Edifici Seat

Barcelona - Edifici Seat (Foto: Albert Esteves, 2014)

Barcelona - Edifici Seat

Barcelona - Edifici Seat (Foto: Albert Esteves, 2014)

Barcelona - Edifici Seat, antiga façana. Postal antiga

Barcelona - Edifici Seat, antiga façana. Postal antiga



TipusEdifici administratiu o institucional
Període1940-1975
EstilRacionalisme - Moviment Modern
AutorCésar Ortiz-Echagüe, Rafael Echaide
Situació Plaça Ildefons Cerdà
José Ortiz-Echagüe fou fundador i president de Seat i va impulsar diversos projectes innovadors per a les seus de la seva empresa a Espanya. Com destaca Jesús Gallo, l'auge de l'arquitectura Seat es correspon exactament en el temps (1957/73) amb l'auge dels seus automòbils. L'empresa va tenir una primera seu, més petita, a la plaça Letamendi.

Encarrega al seu fill César i a Rafael Echaide aquest complex en plena ciutat. Aquests admiraven el treball de Ludwig Mies Van der Rohe i hi apliquen els seus principis: funcionalitat i flexibilitat, materials nous, estructures i instal·lacions vistes...aprofitant el moment d'obertura política a Espanya.

Es treballa entre 1957 i 1965 en un solar irregular de 8.000 m². Són quatre edificis, dels quals el primer, més tradicional, no és obra seva. Els altres tres si: un dipòsit de cotxes nous, de sis pisos, de 1958/59; un pavelló d'exposició i venda, en planta baixa, de 1961; i una torre d'oficines de 1961/65. Són prismes d'acer, alumini i vidre, de color fosc, nus i racionals, amb espais diàfans i il·luminació natural, de gran visibilitat, que es van convertir en una imatge icònica de Barcelona. Per a Francesc Prieto, si en els menjadors de la Seat, la mesura era l'home, aquí ho és el cotxe i els amplis espais es modulen en funció d'aquest (estructura metàl·lica del dipòsit: 6x6 metres de llum; distància entre pilars, 12 metres), en una caixa de vidre i llum, un aparador de gran transparència i impacte nocturn, sobretot.

El 1998, un canvi d'ús (habitatges) va desfigurar l'edifici-dipòsit. L'arquitecte Roberto Suso va eliminar el mur-cortina per col·locar-hi panells de formigó prefabricat. La mateixa empresa Seat no ha sabut conservar, sinó desvirtuar (o perdre) el seu patrimoni arquitectònic en diversos casos.

Mapa general
No està autoritzada la reproducció d’imatges o continguts sense el consentiment exprés de la Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català