Parc de Can Sabaté
(Barcelona | La Marina de Port - Barcelonès)


Barcelona - Parc de Can Sabaté

Barcelona - Parc de Can Sabaté (Foto: Albert Esteves, 2016)

Barcelona - Parc de Can Sabaté

Barcelona - Parc de Can Sabaté (Foto: Albert Esteves, 2016)

Barcelona - Parc de Can Sabaté

Barcelona - Parc de Can Sabaté (Foto: Albert Esteves, 2016)

Barcelona - Parc de Can Sabaté

Barcelona - Parc de Can Sabaté (Foto: Albert Esteves, 2016)

Barcelona - Parc de Can Sabaté

Barcelona - Parc de Can Sabaté (Foto: Albert Esteves, 2016)

Barcelona - Parc de Can Sabaté

Barcelona - Parc de Can Sabaté (Foto: Albert Esteves, 2016)

Barcelona - Parc de Can Sabaté

Barcelona - Parc de Can Sabaté (Foto: Albert Esteves, 2016)

Barcelona - Parc de Can Sabaté

Barcelona - Parc de Can Sabaté (Foto: Albert Esteves, 2016)



TipusParcs i jardins
Període1976-2000
EstilEstils contemporanis
AutorImma Jansana, Neus Solé, Daniel Navas
Situació Mare de Déu de Port / Mineria
Aquest parc (a la zona dita Estrelles Altes) rep el nom de Gerard Sabaté, el darrer propietari de la fàbrica que ocupava l'espai, Indústrias Mecánicas, i que va facilitar el procés per a convertir-lo en un lloc d'esbargiment veïnal. Popularment, però, sempre s'havia conegut com a Can Barret, pel primer empresari, Josep Albert Barret, d'aquesta fàbrica metal·lúrgica (societat constituïda el 1898). Aquest va ser assassinat, fet que suposa una època de control estranger per ser de Bèlgica el capital majoritari i de control polític durant la guerra civil, quan va passar a fer material bèl·lic. Es van descobrir passadissos subterranis temps més tard.

Envoltat de blocs d'habitatges, va ser projectat el 1984 per Jansana, Solé i Navas amb el consell de Rubió i Tudurí. Amb accés pel carrer Mineria i pel de Mare de Déu de Port, compta amb diverses zones diferenciades -amb bancs, estanys i fonts-articulades per un estret canal d'aigua que surt d'una font en forma de piràmide, de marbre verd, i va a parar a un safareig amb vuit columnes truncades al voltant, en un espai més baix. Per les seves característiques formals, és un projecte prototípic dels vuitanta i d'allò que se'n va dir postmodernitat.

Mapa general
No està autoritzada la reproducció d’imatges o continguts sense el consentiment exprés de la Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català