Casa del notari Noguera
(Barcelona | Sant Pere - Barcelonès)


Barcelona - Sant Pere Més Baix, 62

Barcelona - Sant Pere Més Baix, 62 (Foto: Albert Esteves, 2020)

Barcelona - Sant Pere Més Baix, 62

Barcelona - Sant Pere Més Baix, 62 (Foto: Albert Esteves, 2013)

Barcelona - Sant Pere Més Baix, 62

Barcelona - Sant Pere Més Baix, 62 (Foto: Albert Esteves, 2023)

Barcelona - Sant Pere Més Baix, 62

Barcelona - Sant Pere Més Baix, 62 (Foto: Albert Esteves, 2020)

Barcelona - Sant Pere Més Baix, 62

Barcelona - Sant Pere Més Baix, 62 (Foto: Albert Esteves, 2020)

Barcelona - Sant Pere Més Baix, 62

Barcelona - Sant Pere Més Baix, 62 (Foto: Albert Esteves, 2020)

Barcelona - Sant Pere Més Baix, 62

Barcelona - Sant Pere Més Baix, 62 (Foto: Albert Esteves, 2020)

Barcelona - Sant Pere Més Baix, 62

Barcelona - Sant Pere Més Baix, 62 (Foto: Albert Esteves, 2020)

Barcelona - Sant Pere Més Baix, 62

Barcelona - Sant Pere Més Baix, 62 (Foto: Albert Esteves, 2016)

Barcelona - Sant Pere Més Baix, 62

Barcelona - Sant Pere Més Baix, 62 (Foto: Albert Esteves, 2020)

Barcelona - Sant Pere Més Baix, 62

Barcelona - Sant Pere Més Baix, 62 (Foto: Albert Esteves, 2020)



TipusEdifici residencial
PeríodeSegle XVIII
Situació Sant Pere Més Baix, 62
Edifici construït entre 1790 i 1792 pel notari Aleix Noguera i Jaumar*. Són remarcables els esgrafiats de la façana, amb la de l'escena del judici de Paris, i elements ornamentals a base de gerros, medallons i garlandes, tot plegat d'un estil un xic matusser. Amb la refecció de la planta baixa es va perdre una part de l'esgrafiat, probablement la més interessant, de la qual només n'ha restat la part alta d'un gran arbre.

Ramon Nonat Comas, en el seu treball sobre els esgrafiats de Barcelona publicat per l'ajuntament l'any 1913, el va poder descriure complet. Gràcies a això sabem que, sota l'arbre -una noguera, en al·lusió al cognom del propietari- hi havia un nen que, mitjançant una llarga canya, feia caure les nous. Segons el mateix autor, aquests esgrafiats es poden datar a començament del segle XIX i suggereix que hi podria haver participat Bonaventura Planella, el principal artista de l'època.

*Font: Octavià Alexandre

Mapa general
No està autoritzada la reproducció d’imatges o continguts sense el consentiment exprés de la Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català