Església de Sant Vicenç de Sarrià
(Barcelona | Sarrià Vell - Barcelonès)

El nom de Sarrià (Sirriano) apareix documentat per primer cop l'any 986 i l'any següent ja se n'esmenta l'església de Sant Vicenç. L'any 1046, el comte de Barcelona, Ramon Berenguer el Vell, fa donació de l'església a la seu barcelonina. Al seu voltant es va configurant el nucli antic de Sarrià. El primitiu temple preromànic va ser substituït per una nova església l'any 1147, la qual es trobava en estat ruïnós a mitjans del segle XIV, quan la parròquia depenia del monestir de Pedralbes. Aleshores es construí un nou edifici gòtic, a partir de l'any 1370. Del segle XV és el retaule major, obra de Jaume Huguet, que es conserva al MNAC.

L'edifici actual, neoclàssic, va ser construït a partir de l'any 1781 i consagrat vuit anys després. Consta de tres naus comunicades entre elles amb arcs de mig punt, amb un creuer cobert amb cúpula, i capelles a les naus laterals i a banda i banda del presbiteri. Dels dos campanars previstos al projecte només se'n va alçar un, de planta octogonal. La portada és rectangular, amb pilastres i entaulament, amb una petxina a la llinda i la imatge del sant dins d'una fornícula. La rosassa és un disseny del taller Mauméjean (1958), amb sant Vicenç sostenint uns brots de raïm i santa Eulàlia.

Al creuer hi ha el retaule del Roser, obra de l’artista terrassenc Agustí Pujol, del 1619. També hi ha l'antic retaule del convent de Santa Clara, obra del 1686 d'Andreu Sala, que havia estat en aquest convent i després a l'església de Sant Jaume.

El temple va resultar molt malmès l'any 1936. Acabada la guerra Lluís Bonet Garí la va restaurar i es van realitzar les pintures murals de l'absis, obra de Josep Obiols i el relleu de Rafael Solanic. També hi van treballar els pintors Adrià Gual i Lluís Pallarès a l'altar de la Mare de Déu de Montserrat, i Francesc Fornells-Pla a l'altar de la Puríssima i el baptisteri.

• Si teniu imatges o més informació i ens ho voleu fer arribar, adjunteu-ho en un e-mail aquí