Església de Sant Vicenç: retaule del Roser
(Barcelona | Sarrià Vell - Barcelonès)

Obra de l'any 1619 que havia estat encarregada dos anys abans al vilafranquí Agustí Pujol, el Jove, considerat l'escultor barroc més notable del segle XVII a Catalunya. Hi va col·laborar també el fuster Sebastià Carbonell i els daurats i la policromia varen anar a càrrec de Joan Basi (1621). Com tantes altres esglésies, la de Sarrià va ser incendiada l'any 1936 el retaule, tot i que es va poder salvar en gran part, va resultar molt malmès. Va perdre quatre de les escenes de la predel·la i les del segon cos van patir danys considerables. Afortunadament el primer cos va salvar-se íntegrament. Acabada la guerra es va fer una restauració que va reproduir -mercès a les fotografies conservades- les parts malmeses de les escenes que havien sobreviscut. Prèviament a la desfeta ja s'havia perdut la imatge de la Verge. L'actual, així com l'Esperit Sant radiant del coronament, són d'època moderna.

L'any 2017, mercès a una campanya de microfinançament, es va poder restaurar de nou i es va eliminar la gruixuda capa de sutge que el cobria, permetent contemplar de nou la seva policromia original.

Segons Joan Bosch Ballbona, és el retaule més auster d'Agustí Pujol i el disseny matriu que després va produir variants més ornamentades a la catedral de Barcelona i a Arenys de Mar. Des del punt de vista temàtic, podem veure al cos principal les escenes del Naixement i l'Epifania, al segon cos la Circumcisió, l'Anunciació i la Visitació.

Bosch Vallbona, Joan: Agustí Pujol. La culminació de l'escultura renaixentista a Catalunya. UB, 2009

• Si teniu imatges o més informació i ens ho voleu fer arribar, adjunteu-ho en un e-mail aquí