Convent dels Caputxins
(Barcelona | Sarrià-Pedralbes - Barcelonès)

També conegut com a convent de Santa Anna i Santa Eulàlia de Sarrià. Els religiosos caputxins van arribar d'Itàlia al segle XVI. Van passar de fer estada a Montjuïc a Sant Gervasi de Cassoles. Després van construir un senzill convent a la propietat de Joan de Terrè al Desert de Sarrià, però van ser foragitats d'allà el 1835 i l'any 1887 els amos de Can Ponsic van cedir-los uns terrenys per aixecar el nou monestir.

Com aquell, va ser incendiat -durant la guerra civil- i restaurat per Pere Benavent l'any 39. Guarda algunes restes del monestir situat al Desert, com una clau de volta amb la imatge de santa Eulàlia i una pedra coneguda com a "cavalcador de Santa Eulàlia" a l'exterior. Hi veiem, també, l'estàtua de fra Eloi de Bianya, porter del convent, feta per fra Josep M. de Vera. Conté el Museu Andino-amazònic. Aquí va tenir lloc la famosa "Caputxinada" del 1966.

Benavent va respectar el criteri propi de l'orde: els monestirs caputxins eren d'una austeritat extrema. Sovint els obrers eren els mateixos monjos, i solien seguir un mateix model, dissenyat pel "fabriquer" o tracista provincial, com explica Marià Carbonell.

• Si teniu imatges o més informació i ens ho voleu fer arribar, adjunteu-ho en un e-mail aquí