Centre i Teatre de Sarrià
(Barcelona | Sarrià Vell - Barcelonès)
Barcelona - Centre i Teatre de Sarrià (Foto: Albert Esteves)
Barcelona - Centre i Teatre de Sarrià, pati (Foto: Albert Esteves)
Barcelona - Centre i Teatre de Sarrià (Foto: Albert Esteves)
Barcelona - Centre i Teatre de Sarrià, façana Major de Sarrià (Foto: Albert Esteves)
| Tipus | Ateneus i centres socials |
|---|---|
| Període | 1888-1910 |
| Estil | Noucentisme |
| Autor | Jacint Torner, m.o. / Fernando Ramos, Anna Ramos (reforma) |
| Situació | Pare Miquel de Sarrià, 8 |
L'any 1896, el rector de Sant Vicenç de Sarrià havia fundat l'Acadèmia Josefina al carrer Salvador Mundi. L'any següent, es va instal·lar als baixos de la Casa Aymà. Comencen a representar obres de teatre -homes sols- i titelles i es traslladen, primer a Can Soler i després, al carrer Ivorra, a causa de l'èxit obtingut. L'any 1905 ja s'estableixen on són ara, a la propietat de la família Mumbrú, a on hi havia un pati amb un corral.
El 1907, la institució canvia de nom i passarà a dir-se Institut de Sant Josep, després Orfeó Sarrianenc. El 1927, el mestre d'obres Jacint Torner va portar a terme la primera remodelació del teatre, prenent com a model el Romea -teatre a la italiana- i construint, també, un local social anomenat El Cafetí. A la nova façana s'esgrafia una lira i l'emblema de l'Orfeó, una dona (retrat de l'esposa del mateix Torner) que mira una partitura, a la que acompanyaven unes sigles O i S (Orfeó Sarrianenc), esborrades a la guerra civil.
Després de l'etapa d'esplendor -1917/1936-, venen temps atzarosos, amb intents de confiscació del local pel franquisme, intents de recuperació per part de la família Mumbrú i impagaments de materials emprats en la reforma, que amenacen la seva continuïtat.
La parròquia i els veïns el salven, i el 1943 pren, de nou, un altre nom: Centre parroquial de Sant Vicenç de Sarrià. Als 50, Pere Queraltó i Nou fa una redecoració. El 1989, s'enderroca El Cafetí i s'amplia el Centre Parroquial, però, després d'una altra època de decaïment, entre 2011 (Anna i Fernando Ramos) i 2014, es renova i activa novament.
El 1907, la institució canvia de nom i passarà a dir-se Institut de Sant Josep, després Orfeó Sarrianenc. El 1927, el mestre d'obres Jacint Torner va portar a terme la primera remodelació del teatre, prenent com a model el Romea -teatre a la italiana- i construint, també, un local social anomenat El Cafetí. A la nova façana s'esgrafia una lira i l'emblema de l'Orfeó, una dona (retrat de l'esposa del mateix Torner) que mira una partitura, a la que acompanyaven unes sigles O i S (Orfeó Sarrianenc), esborrades a la guerra civil.
Després de l'etapa d'esplendor -1917/1936-, venen temps atzarosos, amb intents de confiscació del local pel franquisme, intents de recuperació per part de la família Mumbrú i impagaments de materials emprats en la reforma, que amenacen la seva continuïtat.
La parròquia i els veïns el salven, i el 1943 pren, de nou, un altre nom: Centre parroquial de Sant Vicenç de Sarrià. Als 50, Pere Queraltó i Nou fa una redecoració. El 1989, s'enderroca El Cafetí i s'amplia el Centre Parroquial, però, després d'una altra època de decaïment, entre 2011 (Anna i Fernando Ramos) i 2014, es renova i activa novament.
- Si teniu imatges o més informació i ens ho voleu fer arribar, adjunteu-ho en un e-mail aquí