Església ortodoxa de Santa Nino
(Barcelona | Desert de Sarrià - Barcelonès)
Barcelona - Església ortodoxa de Santa Nino (Foto: Albert Esteves, 2017)
Barcelona - Església ortodoxa de Santa Nino (Foto: Albert Esteves, 2017)
Barcelona - Església ortodoxa de Santa Nino (Foto: Albert Esteves, 2017)
| Tipus | Edifici religiós |
|---|---|
| Període | 1940-1975 |
| Estil | Estils contemporanis |
| Autor | Santiago Castán Gómez |
| Situació | Passeig Santa Eulàlia 23 |
Abans dedicada a Santa Eulàlia, forma part del recinte del geriàtric del Desert de Sarrià. Obra del 1972, es tracta d'un paral·lelepípede d'obra vista amb subdivisions marcades per pilars de ciment, que és també el material amb el qual es remarquen tots els perfils del temple, totalment regular, aixecat sobre un soterrani de serveis diversos, on els pilars muden en contraforts.
Així mateix, els vitralls es troben inscrits en faixes geomètriques, remarcant les línies horitzontals i verticals. Alleugereixen i il·luminen l'edifici, il·lustrats amb els quatre evangelistes i sants barcelonins.
El campanar és una torre baixa amb una gelosia traçada en tota la seva llargària, i una altra al costat, que l'uneix al cos principal de l'església. La culmina una peça gairebé escultòrica, volum que sobresurt i trenca la monotonia -com el voladís de l'entrada- en el conjunt.
Va haver-hi una capella antiga -1463- dedicada a Santa Eulàlia, la qual va néixer aquí mateix al segle IV, diu la veu popular. Segons la tradició, en aquest lloc ric en verd i aigua, uns xiprers van tornar-se palmeres per honorar l'aparició d'un àngel a la futura santa, i d'aquí ve el nom del lloc. Segons altres fonts, s'anomenava comunament "desert" a qualsevol zona despoblada, com era aquesta.
A la capella, la va envoltar el primer monestir caputxí, en una finca cedida el 1578, pel duc de Ferlandina, segons algun autor o per un tal Joan Terrè, segons algun altre, que el van tenir fins a la desamortització de 1835. Destruït durant les revoltes esdevingudes al segle XIX, el 1842 l'espai fou venut o cedit a Henry/Enrico Misley, que en feu una mansió. El 1882, va arribar a mans de l'industrial Josep Sert i Rius, que, amb el metge Josep Ricart, va demanar a l'arquitecte Josep Amargós un projecte - en el qual va incloure una capella neoromànica per a Santa Eulàlia- per edificar l'Institut del Desert, asil per a obrers mutilats, inaugurat el 1894 i regentat per les Germanes de la Caritat.
El geriàtric actual és de l'arquitecte Lorenzo García-Barbón, de 1968.
Així mateix, els vitralls es troben inscrits en faixes geomètriques, remarcant les línies horitzontals i verticals. Alleugereixen i il·luminen l'edifici, il·lustrats amb els quatre evangelistes i sants barcelonins.
El campanar és una torre baixa amb una gelosia traçada en tota la seva llargària, i una altra al costat, que l'uneix al cos principal de l'església. La culmina una peça gairebé escultòrica, volum que sobresurt i trenca la monotonia -com el voladís de l'entrada- en el conjunt.
Va haver-hi una capella antiga -1463- dedicada a Santa Eulàlia, la qual va néixer aquí mateix al segle IV, diu la veu popular. Segons la tradició, en aquest lloc ric en verd i aigua, uns xiprers van tornar-se palmeres per honorar l'aparició d'un àngel a la futura santa, i d'aquí ve el nom del lloc. Segons altres fonts, s'anomenava comunament "desert" a qualsevol zona despoblada, com era aquesta.
A la capella, la va envoltar el primer monestir caputxí, en una finca cedida el 1578, pel duc de Ferlandina, segons algun autor o per un tal Joan Terrè, segons algun altre, que el van tenir fins a la desamortització de 1835. Destruït durant les revoltes esdevingudes al segle XIX, el 1842 l'espai fou venut o cedit a Henry/Enrico Misley, que en feu una mansió. El 1882, va arribar a mans de l'industrial Josep Sert i Rius, que, amb el metge Josep Ricart, va demanar a l'arquitecte Josep Amargós un projecte - en el qual va incloure una capella neoromànica per a Santa Eulàlia- per edificar l'Institut del Desert, asil per a obrers mutilats, inaugurat el 1894 i regentat per les Germanes de la Caritat.
El geriàtric actual és de l'arquitecte Lorenzo García-Barbón, de 1968.
- Si teniu imatges o més informació i ens ho voleu fer arribar, adjunteu-ho en un e-mail aquí