Tipus | Edifici administratiu o institucional |
Període | Segle XIX |
---|
Estil | Neoclassicisme |
---|
Autor | Joan Serret Gambús |
Situació |
Plaça Orfila |
El lloc de Palomar està documentat des de l'any 992. Des de 1034 se l'associa amb el patró de la parròquia, sant Andreu. Entre els segles XI i XIII es va anar configurant un petit poble al voltant de l'església i es va constituir la universitat dels parroquians o el Comú, que va regir la població fins que l'any 1897 Sant Andreu de Palomar, juntament amb altres pobles del Pla de Barcelona, va ser agregat a la capital.
L'edifici de l'antic ajuntament, ara seu del districte, està situat justa davant de l'església parroquial, presidint la plaça Orfila. Va ser construït l'any 1867 sobre els fonaments de l'edifici antic. Va ser incendiat l'any 1870 (fet que va comportar la pèrdua de tots els documents antics) i restaurat poc després. L'any 1915 s'hi va afegir un cos amb façana al carrer Malats, adquirint la seva actual fesomia.
És un edifici de planta rectangular format per planta baixa i dos pisos, amb un disseny funcional, que se segueix en l'ampliació de la part nord. La porta principal està flanquejada per dues columnes i la clau de la llinda està decorada amb un escut antic de la ciutat. A la planta intermèdia s'obren dos balcons correguts, amb baranes de ferro forjat que mostren decoracions d'escuts. Al pis superior, s'obren finestres i a sobre, òculs per a la ventilació de les golfes. Destaquen els esgrafiats a les llindes de la primera planta, que volen fer joc amb el dibuix dels balcons. La porta del carrer Malats està coberta amb un escut de la ciutat en pedra.