El Negre de la Riba
(Barcelona | Sant Miquel del Port - L'Escullera - Barcelonès)
Barceloneta - El Negre de la Riba (Foto: Albert Esteves, 2017)
Barceloneta - El Negre de la Riba (Foto: Albert Esteves, 2017)
Barceloneta - El Negre de la Riba (Foto: Albert Esteves, 2017)
| Tipus | Art Públic |
|---|---|
| Període | Posterior al 2000 |
| Situació | Andrea Dòria, 4 |
Es tracta de la reproducció, feta en fibra de vidre, del mascaró de proa d'un vaixell del segle XVII, que va ser desballestat a Barcelona cap a l'any 1860 i que es conserva al Museu Marítim. La reproducció va ser inaugurada l'any 2003 i instal·lada a la seva actual ubicació el 2005.
El Negre de la Riba representa un indi americà, tot i que, inicialment, es va pensar que es tractava d'un negre africà. Durant molts anys va servir com a reclam d'una taverna i després d'un magatzem de vins fins que va ser cedit al museu.
David Garcia Llorca, del taller artesà Constructors de Fantasies, que va ser qui va impulsar la recuperació del mascaró de proa, ens envia el següent text:
Va ser un dels personatges més temuts pels nens de la Barcelona del segle XIX. Havia presidit la proa d’un gran veler que feia el comerç amb les Amèriques i va acabar els seus dies desballestat després de patir un incendi.
Francesc Bonjoch, boter i mercader, va adquirir el mascaró socarrimat per les flames i el va penjar com a reclam a l’entrada del magatzem d’efectes navals que tenia al moll de la Riba. És aquí, entre els anys 1860 i 1870, que es forja la llegenda del Negre de la Riba. Per la seva lletjor, es converteix en l'encarnació de l'home del sac. Els pares de l'època, sobretot els del barri proper de la Barceloneta, quan volien que les criatures fessin bondat, els deien: «Porta't bé o el Negre de la Riba et vindrà a buscar».
Una vegada enderrocat el magatzem del boter Bonjoch, el mascaró va passar per diverses mans i diverses façanes, de mar a muntanya i de muntanya a mar, fins que el 1934 fou donat al Museu Marítim de Barcelona. La restauració a què fou sotmès sis dècades més tard va revelar que representa un indígena nord-americà, probablement un iroquès. Aleshores ja feia molts de temps que els veïns de la Barceloneta s'havien oblidat del seu home del sac, però l'any 2003, amb motiu del 250è aniversari de la fundació del barri, David Garcia Llorca i Òscar Pérez Casanovas, del taller artesà Constructors de Fantasies, amb el suport de l’ajuntament de Barcelona, impulsen la seva recuperació i en fan una recreació en fibra de vidre.
La major part del temps podeu veure el Negre de la Riba a la façana del número 4 del carrer d'Andrea Doria. Ara bé, perquè no oblidi els seus orígens mariners, en ocasions especials el veïnat li canta la seva cançó i el passeja en cercavila pels carrers de la Barceloneta fins a la platja, on li regalen un bany de mar. .
El Negre de la Riba representa un indi americà, tot i que, inicialment, es va pensar que es tractava d'un negre africà. Durant molts anys va servir com a reclam d'una taverna i després d'un magatzem de vins fins que va ser cedit al museu.
David Garcia Llorca, del taller artesà Constructors de Fantasies, que va ser qui va impulsar la recuperació del mascaró de proa, ens envia el següent text:
Va ser un dels personatges més temuts pels nens de la Barcelona del segle XIX. Havia presidit la proa d’un gran veler que feia el comerç amb les Amèriques i va acabar els seus dies desballestat després de patir un incendi.
Francesc Bonjoch, boter i mercader, va adquirir el mascaró socarrimat per les flames i el va penjar com a reclam a l’entrada del magatzem d’efectes navals que tenia al moll de la Riba. És aquí, entre els anys 1860 i 1870, que es forja la llegenda del Negre de la Riba. Per la seva lletjor, es converteix en l'encarnació de l'home del sac. Els pares de l'època, sobretot els del barri proper de la Barceloneta, quan volien que les criatures fessin bondat, els deien: «Porta't bé o el Negre de la Riba et vindrà a buscar».
Una vegada enderrocat el magatzem del boter Bonjoch, el mascaró va passar per diverses mans i diverses façanes, de mar a muntanya i de muntanya a mar, fins que el 1934 fou donat al Museu Marítim de Barcelona. La restauració a què fou sotmès sis dècades més tard va revelar que representa un indígena nord-americà, probablement un iroquès. Aleshores ja feia molts de temps que els veïns de la Barceloneta s'havien oblidat del seu home del sac, però l'any 2003, amb motiu del 250è aniversari de la fundació del barri, David Garcia Llorca i Òscar Pérez Casanovas, del taller artesà Constructors de Fantasies, amb el suport de l’ajuntament de Barcelona, impulsen la seva recuperació i en fan una recreació en fibra de vidre.
La major part del temps podeu veure el Negre de la Riba a la façana del número 4 del carrer d'Andrea Doria. Ara bé, perquè no oblidi els seus orígens mariners, en ocasions especials el veïnat li canta la seva cançó i el passeja en cercavila pels carrers de la Barceloneta fins a la platja, on li regalen un bany de mar. .
- Si teniu imatges o més informació i ens ho voleu fer arribar, adjunteu-ho en un e-mail aquí