Castell de Vulpellac
(Forallac - Baix Empordà)


Vulpellac - Castell

Vulpellac - Castell (Foto: Albert Esteves, 2017)

Vulpellac - Castell

Vulpellac - Castell (Foto: Albert Esteves, 2017)

Vulpellac - Castell

Vulpellac - Castell (Foto: Albert Esteves, 2017)

Vulpellac - Castell i església

Vulpellac - Castell i església (Foto: Albert Esteves, 2017)

Vulpellac - Castell, pati interior i sala noble

Vulpellac - Castell, pati interior i sala noble

Vulpellac - Castell, detall

Vulpellac - Castell, detall (Foto: cartell al costat del monument)

Vulpellac - Finestra de la torre

Vulpellac - Finestra de la torre (Foto: Albert Esteves, 2017)

Vulpellac - Castell

Vulpellac - Castell (Foto: cartell al costat del monument)

Vulpellac - Castell, planta

Vulpellac - Castell, planta (Foto: cartell al costat del monument)

Vulpellac - Rajoles procedents del castell, dipositades al Museu Terracota de la Bisbal

Vulpellac - Rajoles procedents del castell, dipositades al Museu Terracota de la Bisbal (Foto: cartell al costat del monument)

Museu de l'Enrajolada - Rajola del castell de Vulpellac conservada al Museu de l'Enrajolada (Martorell)

Museu de l'Enrajolada - Rajola del castell de Vulpellac conservada al Museu de l'Enrajolada (Martorell) (Foto: Albert Esteves, 2019)



TipusCastell
PeríodeSegle XIII a XV
EstilGòtic
Situació Vulpellac. Plaça de Ferran Dou
InterèsEspecial interès Interessant
ProteccióBé cultural d'interès nacional (BCIN)
Des de l'any 1137 està documentada la nissaga dels Vulpellac (Gausbert Guillem de Vilpellac), la qual cosa fa suposar que ja en època romànica hi havia un casal senyorial a Vulpellac. Probablement encara no existia el castell ja que l'any 1269 hi ha un acord entre el bisbe de Girona i el senyor de Vulpellac per tal de construir-hi una fortificació supra ecclesiam. Aquest castell va ser posseït per la família Sant Sadurní. L'any 1352 Sicília de Sant Sadurní es va casar amb Guillem Sarriera i va ser aquesta nissaga la que va transformar l'antic castell en un palau renaixentista, ja al segle XVI.

El castell manté en la seva major part l'estructura del segle XIV tot i que són força visibles en els detalls exteriors les reformes efectuades per Miquel Sarriera durant el segle XVI. La torre mestra va ser alçada al segle XIII, època de la qual conserva l'aparell d'opus spicatum a la base, però la major part del que podem veure ara, amb obertures plenament gòtiques, es correspon a una refecció del XIV. L'edifici, de dues plantes, està format per tres crugies, i forma un pati interior trapezial amb la paret de l'església. A l'interior cal destacar la sala noble, amb arcs diafragmàtics apuntats. La façana principal, amb portal adovellat i escut heràldic és de 1533. Pels volt de 1725 es van fer altres reformes i posteriorment es va reconvertir en casa de pagès.

Sempre ha sorprès la inscripció gravada a l'escut del portal així com als embigats i les rajoles, on es llegeix Ego sum qui pecavi, és a dir "Jo sóc el que vaig pecar". Segons la tradició, Miquel Sarriera va fer emparedar viva la seva muller, perquè havia cregut els rumors d'infidelitat que per gelosia havia fet córrer el senyor de Cruïlles. Assabentat posteriorment de la calúmnia va fer matar el seu rival i, penedit, va viatjar a Roma per aconseguir el perdó del Papa i en retornar va fer gravar al seu castell aquest testimoni d'autoinculpació.

Mapa general
No està autoritzada la reproducció d’imatges o continguts sense el consentiment exprés de la Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català