Santuari de Sant Antoni de Pàdua
(Barcelona | Galvany - Barcelonès)

Els franciscans van abandonar Barcelona poc després de la desamortització de 1835. L'any 1904 van tornar a la ciutat i van començar la construcció del seu convent al barri de Galvany que aleshores començava a urbanitzar-se. Comptava amb una petita capella dedicada a sant Magí. Al cap de pocs anys el conjunt conventual es va quedar petit i van decidir construir un nou convent i una nova església (amb plànols del franciscà Maseu Company i direcció d'obres d'Alsina, primer i Font, a la mort d'aquest), la primera pedra dels quals es va beneir l'any 1907. La nova església va ser inaugurada l'any 1912. La guerra civil va malmetre tot el conjunt i es va haver de reconstruir. El nou convent es va enllestir l'any 1953 i l'església va ser reformada l'any 1964, tot i que es van mantenir les dues capelles laterals originals, la façana del carrer Calaf i el campanar amb coberta de trencadís. El fris ceràmic és de Joan Rifà, "Silicor", dels anys setanta, quan s'acaba definitivament el temple.

Destaca l'ús del maó, enlloc de pedra, no habitual en edificis religiosos encara.

• Si teniu imatges o més informació i ens ho voleu fer arribar, adjunteu-ho en un e-mail aquí