Tipus | Jaciment arqueològic |
Període | Segle IV ac a IV dc |
Situació |
Al límit dels municipis de Caldes de Monbui i Sentmenat |
Protecció | Bé cultural d'interès nacional (BCIN) |
Puig fortificat el nom antic del qual, al segle XIV, era Puig Castellar. El nom de Torre Roja apareix per primera vegada el S. XVI. El puig està dividit per la línia de terme entre Sentmenat i Caldes. Dalt el pla que forma aquest puig s'hi troben les restes d'un poblat ibèric.
A la part més septentrional del pla, just al tall del vessant de la falda de la muntanya, hi ha les restes d’una torre circular medieval de les anomenades “de guaita”. L'obra que configura la base d’aquesta torre té, a la part de llevant, un tros de paret fet amb la tècnica de “l'opus spicatum” (col·locació de les pedres en forma d’espiga o d’espina de peix).
El jaciment de Caldes i Sentmenat va ser una de les ciutats ibèriques més importants del Vallès. L'assentament, poblat des del segle VI a.C. es va mantenir fins a finals del segle I a.C., mig segle més que la majoria de poblats ibers de Catalunya. Al jaciment s'observen clarament dues fases: l'ibera, compresa entre els segles VI i III a.C., i l'ibero-romana (segles II i I a.C.)
L'arqueòleg calderí Llogari Sala i Sala, a mitjan segle XX, va voler excavar el turó. Va ser al 1984, però, quan es van iniciar una sèrie d'excavacions, que no es van interrompre fins l'any 1992, i que van posar de manifest el gran potencial arqueològic del jaciment. No obstant això, les excavacions van estar aturades durant 12 anys. L'any 2004, l'associació FIDES, Recerca i Difusió Històrica, en col·laboració amb el museu Thermalia, l'Ajuntament de Caldes de Montbui, reiniciaren les excavacions, que han permès ampliar el coneixement del procés de romanització dels íbers.