Barri de Canyelles
(Barcelona | Canyelles - Barcelonès)

El barri de Canyelles -el nom potser prové de "canya", o de Canelles, nom d'una font del turó de la Segarra- creix en un entorn d'orografia difícil, on hi havia la masia Can Guineueta, de la que no en queda res. Acabada la Guerra Civil, s'aixequen un conjunt de barraques. Als 70, el Patronato Nacional de la Vivienda planteja la construcció d'un polígon de 2.600 pisos en 24 ha, en part per a allotjar als barraquistes. Són grans edificis alts, compostos per mòduls prefabricats, situats als extrems d'una zona central, la de les antigues barraques, on s'havia de construir un altre grup d'habitatges, tot plegat sense cap servei, lluny de tot. Fou l'últim polígon edificat a Barcelona.

Als anys 80, es va acordar, finalment, convertir l'espai central lliure en jardí, plaça i passeig alhora, amb la circulació rodada pel perímetre, i dotar-lo d'equipaments: parròquia de Sant Narcís, escola-bressol El Vent, mercat, aparcament i central de manteniment soterrats.

Aquests arquitectes (LIGS: López Íñigo, Giráldez, Subias) havien visitat la Interbau, exposició internacional de la capital alemanya de l'any 1957, en la qual es proposaven solucions per a la reconstrucció del barri de Hansa, arrasat a la Segona Guerra Mundial, amb criteris de modernitat. Seguint aquesta inspiració, ja havien aixecat abans el barri de Montbau.

Aquell buit va acabar esdevenint el parc Canyelles, després Serra Martí. És una operació urbanística reparadora, per relligar i millorar la vida de zones denses i descurades. Les rondes, el metro i més aparcaments han facilitat encara més la comunicació. Als anys 2000, després d'adobar-les, s'està portant a terme la renovació cromàtica de les façanes amb colors vius i contrastats.

• Si teniu imatges o més informació i ens ho voleu fer arribar, adjunteu-ho en un e-mail aquí