Castell de Tàrrega
(Tàrrega (vila) - Urgell)

Del castell medieval de Tàrrega en resta ben poca cosa. La part més ben conservada és un mur de tancament meridional, fet amb carreus ben treballats, lligats amb morter de calç i grava, obra del segle XV. Es tracta d'un pany de dimensions notables, que ha perviscut en una llargària de 26,7 m i una alçada màxima de 8,2 m corresponents a divuit filades. Hi ha un tram al sector sud-est refet al segle XIX, a causa de les guerres carlines, amb un coronament obert amb espitlleres. D'aquesta època deu ser també un fossat interior de funció desconeguda.

Resten algunes estructures i sitges dels segles XII o XIII, murs de fortificació del segle XIV i una cisterna amb pou. Va ser adquirit per l'Ajuntament l'any 1984 i posteriorment s'han fet diversos treballs d'excavació, en els quals s'ha fet troballes d'època ibèrica. Això demostra que el lloc va ser ocupat des de molt abans de la fortificació sarraïna, que va ser l'origen del castell medieval. La seva planta ocupa una superfície de 1.300 m².

El castell va ser conquerit pel comte de Barcelona Ramon Berenguer I, el qual el va cedir a la seva esposa Almodis (1056). Durant els segles XI i XII va tenir diversos castlans alhora, amb complexes relacions de vassallatge entre ells. En van ser titulars els Peramola i els Pinós, i per sota d'ells, els Santafè i els Torroja, i més tard els Aguiló i els Granyena. Al segle XIII apareixen els Oluja i els Rufaca, i per sota d'ells, els Anguera, però sempre sota el domini eminent dels reis. Perduda la seva funció defensiva, cap al segle XVI, va començar a entrar en decadència i al segle XIX, tot i que va ser utilitzat en les guerres carlines, va acabar fent funcions d'estable.

• Si teniu imatges o més informació i ens ho voleu fer arribar, adjunteu-ho en un e-mail aquí