Castell de Ciutadilla
(Ciutadilla - Urgell)

Alçat dalt d'un turó que flanqueja la vall mitjana del riu Corb, el castell de Ciutadilla, tot i les destrosses sofertes, conserva bona part de les seves estructures, presidides per una airosa torre d'homenatge que s'aguanta impertèrrita al pas dels segles. És un castell d'origen romànic, esmentat l'any 1061, quan Guillem Ramon de Camarasa i la seva muller Arsendis, en concedeixen la meitat als Oluja. Diversos documents posteriors indiquen que al llarg dels segles XI i XII va seguir vinculat als Oluja, feudataris dels Cervera. L'any 1358 s'esmenta com a senyor de Ciutadilla, Gispert de Guimerà. Els Guimerà en van mantenir la senyoria fins a finals del segle XVII. Després va passar, per matrimoni, als Meca, barons de Castellar del Vallès. L'any 1702, es creà el títol de marquès de Ciutadilla en la persona de Josep de Meca-Caçador i de Cartellà. Dels Meca passà per herència als Sentmenat i posteriorment, a la família Sagnier.

Les estructures del castell que ens han pervingut són l'expressió de l'evolució constructiva des de l'època romànica fins al Renaixement. Una primera reforma es va dur a terme a mitjan segle XV, quan estava en mans de Gispert de Relat i Guimerà, que va transformar la vella fortalesa defensiva en un casal senyorial gòtic. Però la gran transformació la va escometre Gispert de Guimerà, casat amb Isabel de Rosanes, durant la segona meitat del segle XVI, quan el castell es va transformar en un fastuós palau renaixentista. D'aquella reforma en són testimonis els escuts partits amb les armes dels Guimerà (dues faixes horitzontals) i dels Rosanes (quart de lluna minvant).

El castell posseïa un doble cinturó de muralles, conformant un recinte quadrangular, amb un pati clos trapezoidal, al voltant del qual es van anar construint les diverses estances. La part noble, fruit de les reformes de cap a 1580, es fa palesa amb els finestrals motllurats i les portes amb frontons que encara perviuen. Llastimosament, s'ha perdut l'escalinata renaixentista que conduïa a la planta noble, on hi havia la capella.

Durant els segles XVII i XVIII el castell es va mantenir actiu, tot i que cada cop era menys utilitzat pels seus propietaris i cap al segle XIX degué iniciar-se una lenta decadència. Però el primer enderrocament no es va produir fins a l'any 1908, quan va caure una torre cantonera i el castell va ser abandonat. Després van derruir-se les parets de la banda sud, amb les seves torres i, a partir d'aquí, començà la ruïna progressiva i l'espoli. Segons sembla, alguns finestrals i altres materials procedents d'aquest castell van ser reaprofitats pels marquesos de Sentmenat per a la reforma del seu palau al barri de Sarrià, de Barcelona (actualment seu de l'escola Eina).

L'any 2013, el marquès de Sentmenat i de Ciutadilla, Joaquim Sagnier, va cedir el castell al Consell Comarcal de l'Urgell i l'any 2018 va passar a ser de titularitat municipal. Les obres de consolidació i restauració han permès revertir el procés de decadència i actualment roman tancat, tot i que es pot visitar, amb visita guiada, els diumenges al matí i en hores concertades.

• Si teniu imatges o més informació i ens ho voleu fer arribar, adjunteu-ho en un e-mail aquí