Castell de Guimerà
(Guimerà - Urgell)

Cap a mitjan segle XI, en el marc de l'ocupació posterior a la reconquesta cristiana, s'alçaren diverses torres de guaita seguint el curs del riu Corb, que amb el pas dels anys esdevingueren castells fortificats. La torre de Guimerà està assentada directament sobre la roca, en un indret que ja havia estat ocupat en època ibèrica. Segons Jordi Bolós¹ aquesta torre cilíndrica es pot datar cap al segle XI o inici del XII, però hi hagué una torre anterior, situada a l'angle NE del recinte, de planta poligonal, de la qual es conserven restes fins a una alçada de 3 m.

Durant el segle XII va ser possessió de la poderosa família dels Cervelló. Una de les branques familiars d'aquesta nissaga, els Alemany, en van mantenir la senyoria fins al segle XIV. L'any 1343 va passar a la família Castre, pel matrimoni de Francesca Alemany amb Felip de Castre. El seu fill, Felip de Castre i Alemany va morir sense descendència i el castell amb els seus dominis va passar a la família Pinós. Els Castre-Pinós ser vescomtes d'Évol des de 1428. L'any 1599 el rei Felip II va concedir el títol de comte de Guimerà a Gaspar Galceran de Castre-Pinós. A mitjan segle XVII la possessió va passar per herència a la família castellana dels ducs d'Híxar, que en van mantenir el senyoriu fins al final de l'Antic Règim.

Al costat d'aquesta primitiva torre poligonal, l'aparell de la qual és força diferent que la dels murs adjacents, l'element més destacat del conjunt és la torre mestra, de planta circular, de tres pisos i una alçada d'uns 20 m, per 8,75 m de diàmetre. La porta està situada a l'altura del pis principal, a uns 6,5 m del terra. El pis inferior, sense obertures, es devia fer servir de sitja o de presó. L'aparell constructiu és fet a base de carreus ben tallats, de mida mitjana, units amb morter de calça i disposats en filades regulars.

Al voltant de la torre hi ha restes de les diverses estances del castell que es va anar construint amb posterioritat, especialment al llarg del segle XVI, coincidint amb el senyoriu dels vescomtes d'Èvol. Se sap que en aquella època hi treballaren els mestres Esteve Mas, entre els anys 1546-1548; també el francès Bernat Longor (1555) i posteriorment Anton Torrius, Genís Grifell i Pere Xanxa de Ciutadilla. Es conserven les bases de dos dipòsits o cups de vi, una sitja per al gra, una cisterna, magatzems, cavallerisses, escales i patis enllosats. La primera carlinada, al segle XIX, va afectar greument al poble i l'any 1835 el castell va ser escenari de duríssims combats que el van deixar molt malmès. Amb tot, la torre es va mantenir dempeus fins que cap a l'any 1905, un hivern de fortes pluges la va deixar migpartida². Una encertada intervenció feta l'any 2001 va reconstruir la part del cilindre perduda, de manera que es fa evident la part antiga i la nova. Unes escales externes permeten visitar l'interior i pujar fins al terrat, des d'on s'assoleix una magnífica panoràmica de la vall i del poble, que s'estén a sota mateix del castell.

¹Jordi Bolós <>.
²Gener Gonzalvo i Joan Duch Mas <>.

• Si teniu imatges o més informació i ens ho voleu fer arribar, adjunteu-ho en un e-mail aquí