Tipus | Edifici religiós |
Període | Segle XVIII |
---|
Estil | Barroc |
Situació |
Camí de la Torre |
Cal interven- ció urgent | Necessita intervenció urgent |
Situada en un paratge lleugerament elevat, a ponent del poble, prou a prop per poder arribar-hi passejant. És un edifici que sorprèn per la seva arquitectura, força més sumptuosa que la majoria d'ermites rurals. I també, malauradament, pel seu lamentable estat d'abandó.
L'ermita està documentada de l'any 1607, en un testament de Montserrat Blanc, que va ser l'impulsor de la primera capella, de dimensions molt més modestes. L'any 1691 ja apareix dedicada a sant Roc i sant Sebastià. Més tard, l'any 1734, sent rector Roc Torrent i Torrent, es va començar la construcció de l'edifici actual. En un contrafort hi ha la data de 1737, potser quan es va enllestir l'estructura. A la clau de l'arc de l'entrada hi ha els noms dels impulsors, Torrent i Blanch. Adossada a la capella hi havia la casa de l'ermità, actualment desapareguda. La família Torrent va seguir ocupant-se del manteniment de l'ermita fins que el patronat va passar, per herència, a la família Huguet (després Flavià), que la va utilitzar com a panteó familiar. Amb l'extinció de la branca principal de la família, cap a la fi del segle XIX, l'ermita va entrar en franca decadència i va acabar sent refugi de captaires. L'estocada final va arribar l'any 1936, quan un escamot la va incendiar i va caure el sostre, inici d'un progressiu deteriorament.
Es tracta d'un temple de nau única, amb un fals transsepte i cúpula al creuer. Al frontis hi ha un porxo, descentrat, amb tres arcades i la sagristia a la part posterior. L'altar va ser construït l'any 1788 i tenia un magnífic retaule barroc fet amb fusta de noguera. És urgent la seva restauració i consolidació.
Font. Josep Mora i Castellà / Miquel Torres i Benet: L'ermita de Sant Roc de Sant Martí de Maldà, un monument a recuperar.