Monestir de Santa Maria de Vallbona
(Vallbona de les Monges - Urgell)

És el cenobi femení més important de Catalunya i, juntament amb els monestirs de Poblet i Santes Creus, conformen els tres grans exponents de l'estil cistercenc a Catalunya. Va sorgir al segle XII a partir d'una primitiva comunitat mixta d'anacoretes fundada per Ramon de Vallbona i documentada l'any 1153. L'any 1171, l'abat de Poblet acordà amb el fundador l'establiment d'una comunitat femenina a Vallbona i el trasllat dels monjos a Montsant. Aquest primer cenobi femení s'acollí a l'orde benedictí del Cister i l'any 1176 es fusionà amb una altra comunitat d'aquest orde procedent de Tulebras (Navarra), dirigida per Òria Ramírez, que va ser la primera abadessa de Vallbona.

Des de començament del segle XIII el cenobi va començar a assolir una gran notorietat i puixança, i va contribuir a l'acció repobladora fundant un seguit de monestirs a la Catalunya Nova i a València. L'any 1380 l'abadessa en va assolir la plena jurisdicció i va esdevenir titular de la baronia de Vallbona, que comprenia un ampli territori i que va subsistir fins al 1872. Amb la prohibició sorgida del Concili de Trento que impedia a les comunitats femenines estar isolades i les obligava a estar situades dins un nucli urbà, l'abadessa va tenir la idea de constituir un poble entorn del monestir traslladant-hi els pobladors del veí llogarret de Montesquiu. Així va sorgir el poble de Vallbona.

El conjunt arquitectònic respon a un procés constructiu que es va allargar des del segle XII fins al XX, tot i que els elements més representatius, com l'església, el claustre i la sala capitular, es poden situar sobretot als segles XIII i XIV. Als següents, l'activitat constructiva es va mantenir, més atenuada, però quan, al primer terç del segle XIX, les monges comencen a viure en cases independents, al voltant del monestir, s'esdevé un procés de transformació que comportà la pèrdua de moltes estances antigues, com el refetor i els vells dormitoris, i la construcció de nous elements, com el sobreclaustre, que desvirtuen la unitat del conjunt.

• Si teniu imatges o més informació i ens ho voleu fer arribar, adjunteu-ho en un e-mail aquí