Castell de Bellpuig
(Bellpuig - Urgell)
Bellpuig - Castell (Foto: Albert Esteves, 2018)
Bellpuig - Castell (Foto: Albert Esteves, 2018)
Bellpuig - Castell (Foto: Albert Esteves, 2018)
Bellpuig - Castell (Foto: Albert Esteves, 2018)
Bellpuig - Castell (Foto: Albert Esteves, 2018)
Bellpuig - Castell (Lluís Paluzie c1890) (Foto: Lluís Paluzie -Arxiu fotogràfic C.E.C.-, c1890)
| Tipus | Castell |
|---|---|
| Període | Segle XVI-XVII |
| Situació | Plaça del Castell |
| Protecció | Bé cultural d'interès nacional (BCIN) |
Les restes conservades del castell de Bellpuig es corresponen a la reconstrucció efectuada durant el primer quart del segle XVI, amb reformes als segles XVII i XVIII, al mateix indret on hi hagué el castell medieval, completament desaparegut. Ens ha pervingut únicament la part baixa del recinte, de planta gairebé quadrada, i un tram amb finestres del segon pis. Els murs estan fets amb carreus ben tallats i escairats i tenen una part atalussada al nivell més baix. A l'interior només hi ha accessibles dues galeries, situades a cadascun dels costats llargs de l'edifici, corresponents a les cavallerisses i el celler.
El primer castell degué ser construït poc després de la conquesta i ben aviat passà a formar part dels dominis dels Anglesola. Berenguer Arnau d'Anglesola n'era senyor l'any 1139. La família en va retenir la possessió fins al segle XIV, quan Ramon d'Anglesola va morir sense descendència. El castell i el seu terme van passar aleshores a mans de sa germana Beatriu, casada amb el vescomte Hug I de Cardona. D'aquesta manera els Cardona van fer-se amb el senyoriu de Bellpuig, que es va mantenir a través de la línia familiar dels Cardona-Anglesola, posteriorment emparentada amb els Fernández de Córdoba.
El castell-palau senyorial edificat al segle XVI va ser volat, en bona part, durant la Guerra del Francès, l'any 1811. Llavors s'inicià la seva ruïna i, a la segona meitat del segle XIX, el duc de Sessa va vendre'l a Josep Capell. Anys més tard, la família Capell va decidir vendre els carreus i la fusteria noble. Amb aquest material es va construir Cal Majordom (1877) i la Casa de la Vila (1883), entre d'altres. Tot i això, cap a finals de segle encara eren dretes les restes de la capella, amb el seu portal ogival, tal com podem veure a la fotografia antiga que adjuntem. Als anys trenta del segle XX el solar va ser adquirit per l'Ajuntament i als cinquanta es van construir al seu damunt les escoles públiques.
Pilar Font afegeix el següent comentari.
Sota el Castell hi ha uns passadissos que són com túnels grans que es feien servir per sortir del castell desapercebuts, muntats en cavalls fins arribar a dos camins, un va a les roques d'en Macarí i l'altre al convent, traspassen tot Bellpuig des de sota cal Font dirigint-se cap a les monges pel costat, moltes cases tenen o tenien portetes que donaven a aquests passadissos.
El primer castell degué ser construït poc després de la conquesta i ben aviat passà a formar part dels dominis dels Anglesola. Berenguer Arnau d'Anglesola n'era senyor l'any 1139. La família en va retenir la possessió fins al segle XIV, quan Ramon d'Anglesola va morir sense descendència. El castell i el seu terme van passar aleshores a mans de sa germana Beatriu, casada amb el vescomte Hug I de Cardona. D'aquesta manera els Cardona van fer-se amb el senyoriu de Bellpuig, que es va mantenir a través de la línia familiar dels Cardona-Anglesola, posteriorment emparentada amb els Fernández de Córdoba.
El castell-palau senyorial edificat al segle XVI va ser volat, en bona part, durant la Guerra del Francès, l'any 1811. Llavors s'inicià la seva ruïna i, a la segona meitat del segle XIX, el duc de Sessa va vendre'l a Josep Capell. Anys més tard, la família Capell va decidir vendre els carreus i la fusteria noble. Amb aquest material es va construir Cal Majordom (1877) i la Casa de la Vila (1883), entre d'altres. Tot i això, cap a finals de segle encara eren dretes les restes de la capella, amb el seu portal ogival, tal com podem veure a la fotografia antiga que adjuntem. Als anys trenta del segle XX el solar va ser adquirit per l'Ajuntament i als cinquanta es van construir al seu damunt les escoles públiques.
Pilar Font afegeix el següent comentari.
Sota el Castell hi ha uns passadissos que són com túnels grans que es feien servir per sortir del castell desapercebuts, muntats en cavalls fins arribar a dos camins, un va a les roques d'en Macarí i l'altre al convent, traspassen tot Bellpuig des de sota cal Font dirigint-se cap a les monges pel costat, moltes cases tenen o tenien portetes que donaven a aquests passadissos.
- Si teniu imatges o més informació i ens ho voleu fer arribar, adjunteu-ho en un e-mail aquí