Convent de Sant Bartomeu
(Bellpuig - Urgell)

El convent de franciscans observants de Sant Bartomeu va ser fundat l'any 1507 per Ramon Folc III de Cardona-Anglesola (1467-1522), baró de Bellpuig, que fou virrei de Sicília i Nàpols, després de la butlla atorgada aquest efecte pel papa Juli II. L'edifici es va construir als afores de Bellpuig, al lloc on hi havia una ermita dedicada al sant. Les obres van allargar-se entre els anys 1507 i 1535 i en aquest termini es va construir la part principal del convent: l'església, la planta baixa i el primer pis del claustre, el pati interior, la sagristia, l'escala de caragol, la sala capitular i el refetor. A començament del segle XVII es va fer la porteria, amb la façana principal del convent, l'escala gran, el segon pis del claustre (1614) i el mirador del duc, entre d'altres. Després de la desamortització, al segle XIX, i la posterior exclaustració, el convent va restar abandonat i va patir una profunda degradació, especialment la part de l'església, que va quedar destruïda. L'any 1897 va ser lliurat als pares paüls, els quals s'encarregaren de la restauració del conjunt i de la seva ampliació moderna. Va servir d'escola entre els anys 1922 i 1972. Des de 1989 és propietat de la Generalitat de Catalunya.

Des del punt de vista arquitectònic, el convent de Bellpuig, d'una sumptuositat no gaire franciscana, és una de les obres més notables del segle XVI a Catalunya, una barreja del gòtic, subjacent a la traça bàsica del conjunt, amb elements que es poden identificar plenament amb l'esperit renaixentista, com la primera galeria del claustre, excepcional al nostre país.

Seguint els treballs de Joan Yeguas sobre aquest conjunt*, el projecte arquitectònic inicial (1507-1513) es va dur a terme sota les ordres del mestre piquer Antoni Queralt. A la mort d'aquest sembla que hi hagué un canvi de rumb en el projecte, promogut pel mateix Ramon de Cardona, amb la intervenció de Miquel de Maganya, autor del pati o claustre petit, i de Joan Llopis, possible deixeble de Queralt, que probablement s'encarregà de la construcció de la primera planta del claustre, el rentamans del refetor, la sala capitular i l'escala de caragol.

L'accés al conjunt es fa a través d'una porta adovellada, de mig punt, a la clau de la qual hi ha l'escut de Ferran de Cardona, fill del fundador del convent. La porta aboca a l'antiga porteria, coberta amb voltes de creueria i fruit de les ampliacions del segle XVII, les quals també van donar lloc a l'escalinata, coberta amb volta estrellada. Un corredor condueix als dos claustres del convent, el petit o pati de l'església, i el de la cisterna, la part més destacada del conjunt, al voltant del qual es troben les principals dependències conventuals. De l'exterior cal destacar la llotja renaixentista coneguda com el Mirador del Duc, una galeria d'arcs de mig punt, datada també a començament del segle XVII.

*Joan Yeguas Gassó: Obres al convent de Bellpuig (1507-1535), Urtx, núm. 17, 2004.

• Si teniu imatges o més informació i ens ho voleu fer arribar, adjunteu-ho en un e-mail aquí