Tipus | Portals, arcs, llindes |
Període | Segle XIII a XV |
---|
Estil | Romànic |
Situació |
Plaça de l'Església |
Interès | Especial interès |
La portada principal de l'església de Santa Maria és un dels exemplars més notables de l'escultura romànica catalana i una mostra excepcional de la denominada escola de Lleida o estil 1200, donat que el seu desenvolupament se situa al voltant d'aquesta data, a cavall entre els segles XII i XIII. La data exacta de construcció d'aquesta portada ha estat objecte de molta literatura, tenint en compte les diferències estilístiques entre les escultures dels capitells i les de les arquivoltes (aquestes visiblement gòtiques). El que sí que se sap, per la inscripció que hi ha a sota, és que el grup escultòric central es va col·locar l'any 1283. És probable, doncs, que es realitzés en dues fases, la primera cap als anys trenta del segle XIII i la segona cap als vuitanta. Sembla que en la primera etapa els escultors provenien del Llenguadoc, la qual cosa explicaria la clara influència tolosana de l'obra.
Formalment, la portada es conforma en un bloc sobresortit de la façana, coronat amb una cornisa amb mènsules. Està constituïda per vuit arquivoltes en degradació, les quals es recolzen en columnes de capitells ornamentats amb relleus densament esculpits. És una de les parts més interessants de la portalada, tant per la qualitat de l'execució com per la temàtica, amb temes de bestiari, lluites, motius vegetals i figuració humana. Pel que fa a les arquivoltes, cadascuna d'elles presenta un perfil diferenciat, amb elements geomètrics com la ziga-zaga, el tors anellat, les puntes de diamant, els arquets entrecreuats, combinats amb altres de figuratius, com les figures femenines assegudes, coronades i amb atributs diversos, que podrien representar les Virtuts, o les figures, també femenines, encerclades amb tiges i palmetes, en actitud orant, o els trenta personatges que representen les jerarquies celestials: monjos, querubins, àngels i profetes, entre d'altres. El conjunt central, de l'any 1283, té al seu centre la Mare de Déu amb el Nen i, a banda i banda, les escenes de l'Epifania i l'Anunciació.
Font: Carme Bergés, Catalunya Romànica XXIV, 1997