Església de Santa Llúcia
(La Fuliola - Urgell)


La Fuliola - Església de Santa Llúcia

La Fuliola - Església de Santa Llúcia (Foto: Eloy Guirao, 2019)

La Fuliola - Església de Santa Llúcia

La Fuliola - Església de Santa Llúcia (Foto: Albert Esteves, 2019)

La Fuliola - Església de Santa Llúcia

La Fuliola - Església de Santa Llúcia (Foto: Albert Esteves, 2019)

La Fuliola - Església de Santa Llúcia

La Fuliola - Església de Santa Llúcia (Foto: Albert Esteves, 2019)

La Fuliola - Església de Santa Llúcia

La Fuliola - Església de Santa Llúcia (Foto: Albert Esteves, 2019)

La Fuliola - Església de Santa Llúcia

La Fuliola - Església de Santa Llúcia (Foto: Albert Esteves, 2018)

La Fuliola - Església de Santa Llúcia

La Fuliola - Església de Santa Llúcia (Foto: Albert Esteves, 2019)

La Fuliola - Església de Santa Llúcia

La Fuliola - Església de Santa Llúcia (Foto: Albert Esteves, 2018)

La Fuliola - Església de Santa Llúcia

La Fuliola - Església de Santa Llúcia (Foto: Albert Esteves, 2018)

La Fuliola - Església de Santa Llúcia

La Fuliola - Església de Santa Llúcia (Foto: Albert Esteves, 2018)

La Fuliola - Església de Santa Llúcia

La Fuliola - Església de Santa Llúcia (Foto: Albert Esteves, 2018)



TipusEdifici religiós
PeríodeSegle XVIII
AutorGüell de Poblet, m.o.
Situació Plaça de l'Església
L'església de la Fuliola està documentada des del segle XI, en els temps de la repoblació. És probable que fos alçada juntament amb el castell, construït per Guillem Isarn, inicialment vinculada al bisbat d'Urgell i després al de Solsona. Des de 1318, el lloc pertanyia al monestir de Poblet. L'any 1783, donat que es trobava força malmesa, es va decidir refer-la, tot aprofitant elements de l'antiga església romànica, encara visibles en alguns murs i al campanar. L'edifici consta de tres naus, cobertes amb volta de canó amb llunetes, sobre arcs torals de mig punt. Adossat a la façana hi ha el campanar de torre, que conserva al lateral una antiga porta adovellada. El portal principal és d'arc carpanell, motllurat i flanquejat per pilastres estriades amb torxes sobre els capitells. Al capdamunt hi ha una fornícula amb la imatge de la patrona. Hi té inscrita la data de 1783.

Va ser reformada i ampliada entre els anys 1963 i 1968 per l'arquitecte diocesà Isidre Puig Boada. Les pintures murals de l'interior del temple són obra de Jesús Massana, de l'any 1988.

Mapa general
No està autoritzada la reproducció d’imatges o continguts sense el consentiment exprés de la Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català