Església de Santa Maria i Sant Nicolau
(Calella - Maresme)


Calella - Església de Santa Maria i Sant Nicolau

Calella - Església de Santa Maria i Sant Nicolau (Foto: Albert Esteves, 2013)

Calella - Església de Santa Maria i Sant Nicolau

Calella - Església de Santa Maria i Sant Nicolau (Foto: Albert Esteves, 2017)

Calella - Església de Santa Maria i Sant Nicolau

Calella - Església de Santa Maria i Sant Nicolau (Foto: Josep Maria Ardèvol, 1997)

Calella - Església de Santa Maria i Sant Nicolau

Calella - Església de Santa Maria i Sant Nicolau (Foto: Josep Maria Ardèvol, 1997)

Calella - Església de Santa Maria

Calella - Església de Santa Maria (Foto: Albert Esteves, 2007)

Calella - Església de Santa Maria

Calella - Església de Santa Maria (Foto: Albert Esteves, 2007)

Calella - Església de Santa Maria i Sant Nicolau

Calella - Església de Santa Maria i Sant Nicolau (Foto: Rossend Gri, 2012)

Calella - Església de Santa Maria i Sant Nicolau

Calella - Església de Santa Maria i Sant Nicolau (Foto: Albert Esteves, 2013)

Calella - Església de Santa Maria

Calella - Església de Santa Maria (Foto: Albert Esteves, 2007)

Calella - Església de Santa Maria i Sant Nicolau

Calella - Església de Santa Maria i Sant Nicolau (Foto: Rossend Gri, 2012)

Calella - Església de Santa Maria i Sant Nicolau

Calella - Església de Santa Maria i Sant Nicolau (Foto: Albert Esteves, 2013)

Calella - Església de Santa Maria i Sant Nicolau. Vitrall de la rosassa

Calella - Església de Santa Maria i Sant Nicolau. Vitrall de la rosassa (Foto: David Serén Cánovas)



TipusEdifici religiós
PeríodeSegle XVIII
EstilBarroc
AutorJosep Morató
Situació Plaça de l'Església
InterèsEspecial interès Interessant
Fins al segle XVI, Calella va estar integrada dins la parròquia de Pineda de Mar. El 1528 s'hi va independitzà i poc després s'inicià la construcció del nou temple, el qual es va consagrar l'any 1564. Aquesta primera església es va esfondrar l'any 1747 i va ser reconstruïda de bell nou el 1756 i ampliada a partir de 1785 segons el projecte de Josep Morató, de Vic.

L'edifici, d'una nau, amb cúpula sobre el creuer i capelles laterals entre els contraforts, segueix el model barroc derivat de Sant Felip Neri, de Barcelona. La façana té un esquema de tres cossos amb tester semicircular i laterals decreixents, portada arquitravada amb frontó trencat, fornícula i rosassa central. De la mateixa època és el campanar de base quadrada amb el cos superior octogonal, model àmpliament repetit en tot el país. Flanquejant la nova portalada, van ser col·locats els caps dels dotze apòstols, que havien estat esculpits per Jean de Tours el segle XVI formant part de l'altar major. L'església va ser molt malmesa el 1936 i restaurada entre 1940-51. El vitrall de la rosassa és obra de l'artista vitraller Pere Cánovas i Aparicio i està dedicada als patrons del municipi, sant Quirze i santa Julita.

Mapa general
No està autoritzada la reproducció d’imatges o continguts sense el consentiment exprés de la Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català