Fàbrica Cunill e Hijos
(Barcelona | El Parc i la Llacuna del Poblenou - Barcelonès)


Barcelona - Fàbrica Cunill e Hijos, després de la rehabilitació

Barcelona - Fàbrica Cunill e Hijos, després de la rehabilitació (Foto: Sergi Suàrez, 2021)

Barcelona - Fàbrica Cunill e Hijos, després de la rehabilitació

Barcelona - Fàbrica Cunill e Hijos, després de la rehabilitació (Foto: Sergi Suàrez, 2021)

Barcelona - Fàbrica Cunill e Hijos, abans de la rehabilitació

Barcelona - Fàbrica Cunill e Hijos, abans de la rehabilitació (Foto: Albert Esteves, 2019)

Barcelona - Fàbrica Cunill e Hijos, abans de la rehabilitació

Barcelona - Fàbrica Cunill e Hijos, abans de la rehabilitació (Foto: Albert Esteves, 2019)

Barcelona - Fàbrica Cunill e Hijos. Vestíbul original de la fàbrica

Barcelona - Fàbrica Cunill e Hijos. Vestíbul original de la fàbrica (Foto: Sergi Suárez, 2024)



TipusEdifici industrial o agrícola
Període1940-1975
EstilRacionalisme - Moviment Modern
AutorPedro López / Xavier Subias
Situació Sancho de Àvila, 41-45
El projecte de la nau per a l’empresa d’orfebreria i coberteria Cunill e Hijos S.A., que havia estat fundada l'any 1916, data de 1964 i va ser realitzat pel mateix equip d'arquitectes que havia projectat la facultat de Dret (Giráldez/López/Subias). Tanmateix, el projecte original va ser alterat uns anys després (1970) quan es va afegir una planta més i encara posteriorment (1986) quan es va fer una nova coberta metàl·lica. L'any 2019 va ser adquirit per un grup immobiliari que va transformar les naus en lofts d'alt standing.

La façana alterna franges horitzontals de fusteries de ferro -combinades amb plafons prefabricats de formigó de textura rugosa-, amb sòcols en voladís de formigó in situ que presenten la típica textura dels encofrats realitzats amb fusta. Les ombres que generen aquests voladissos sobre el pla de façana emfasitzen la potent horitzontalitat de la construcció. La darrera planta, fruit d’una remunta posterior presenta façana a base de xapa metàl·lica grecada. Destaca l’accés a l’edifici amb una solució formal molt freqüent en arquitectures racionalistes: el vestíbul té la façana totalment vidriada de manera que manté una relació visual directa amb el carrer, aquesta visió queda tamisada per la ubicació de l’escala interior adossada al pla de façana i d’un ràfec d’estructura metàl·lica a l’exterior. Aquesta solució tan delicada genera un interessant contrast amb el brutalisme de la resta de l’edifici.*

*Font: Patrimoni Industrial del Poblenou. Ajuntament de Barcelona.

Mapa general
No està autoritzada la reproducció d’imatges o continguts sense el consentiment exprés de la Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català