Castell de Puigverd
(Puigverd d'Agramunt - Urgell)


Puigverd d'Agramunt - Castell

Puigverd d'Agramunt - Castell (Foto: Albert Esteves, 2019)

Puigverd d'Agramunt - Castell

Puigverd d'Agramunt - Castell (Foto: Albert Esteves, 2019)

Puigverd d'Agramunt - Castell

Puigverd d'Agramunt - Castell (Foto: Albert Esteves, 2019)

Puigverd d'Agramunt - Castell

Puigverd d'Agramunt - Castell (Foto: Albert Esteves, 2019)

Puigverd d'Agramunt - Castell i muralla

Puigverd d'Agramunt - Castell i muralla (Foto: Albert Esteves, 2019)

Puigverd d'Agramunt - Castell i muralla

Puigverd d'Agramunt - Castell i muralla (Foto: Albert Esteves, 2019)

Puigverd d'Agramunt - Castell i església

Puigverd d'Agramunt - Castell i església (Foto: Albert Esteves, 2019)

Puigverd d'Agramunt - Castell

Puigverd d'Agramunt - Castell (Foto: Albert Esteves, 2019)



TipusCastell
PeríodeSegle XVIII
Situació Plaça del Mestre Francesc Navall
ProteccióBé cultural d'interès nacional (BCIN)
L'origen del castell de Puigverd cal situar-lo al segle XI, a l'època de la repoblació després de la conquesta cristiana del territori. L'any 1061 està documentat el seu senyor o castlà, Pere Miró de Ponts, senyor també dels castells de Ponts, Solsona, Agramunt, Almenara i Oliola. D'ell passà al seu fill Bernat i als seus successors, coneguts amb el cognom de Puigverd, fins al segle XIV, quan s’incorporà als dominis dels comtes d’Urgell. Un d'ells, Pere de Puigverd, va acompanyar al comte Ramon Berenguer IV a l'expedició de Llorca. Al segle XV pertanyia als Queralt-Perellós i al XVIII i XIX als Pinós, marquesos de Barberà.

L'antic castell es va transformar en un gran casal senyorial cap al segle XVI-XVII, però la seva fesomia actual respon a una reconstrucció duta a terme al segle XVIII, tal com testifica la llegenda que acompanya l'escut dels marquesos de Barberà i que té la data de 1770. Segons transcriu Ramon Oromí el text és el següent: "CASTRUM HOG PRAE VETUSTATE COLLAPSUM IN PERVIGILIO NATIVITATIS DOMINI MDCCLXVII ILLUSTRIS D.D. IOSEPHUS GALCERANDUS PINÓS LENTORN, ET DE PINÓS MARCHIO DE BARBARÀ, DNUS JURISDICTIONALIS HUJUS CASTRI, LOCI, ET TERMINI DE PUIGVERT, EJUSDEMQUE SUPERIORIS, ET INFERIORIS QUADRAE, A FUNDAMENTIS."

L'any 2003 es va restaurar i reconstruir tota l'estructura de la muralla.

Mapa general
No està autoritzada la reproducció d’imatges o continguts sense el consentiment exprés de la Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català