Castell d'Empordà
(La Bisbal d'Empordà - Baix Empordà)

El castell d'Empordà, o de Llaneres, que dóna nom al petit nucli que l'envolta, degué ser construït cap a la fi del segle XIII pel comte d'Empúries Ponç V, en un indret fronterer entre aquest comtat i el de Girona, de domini reial, i la possessió episcopal de la Bisbal. D'aquell castell en resta la torre mestra, amb el seu portal adovellat i altres elements d'època gòtica, com la finestra coronella situada prop de la torre. A l'altre costat de la mateixa es conserva una altra finestra d'estil renaixentista, fruit de les reformes que la família Margarit va efectuar, a partir del segle XVI, per convertir el castell en palau residencial.

Al segle XIII el castell havia estat donat en feu pel comte Ponç V a Guillem de Vilagut, la família del qual el va posseir fins al segle XV. L'any 1413, el castell va ser adquirit per Bernat de Santfeliu, senyor d'Ullastret. La seva pubilla, Francesca de Santfeliu Vilaragut, es va casar l'any 1421 amb Bernat de Margarit de Peguera, donant lloc a la nissaga dels Margarit-Sant Feliu, senyors de Castell d'Empordà des de llavors. Bernat de Margarit va tenir un paper important a favor de Joan II en la Guerra Civil catalana del segle XV. La seva filla, Constança Margarit es va casar l'any 1455 amb el cavaller barceloní Joan de Bertran. El seu fill, Pere Bertran i de Margarit, més conegut com a capità Margarit, a més de senyor de Castell d'Empordà va ser va un important militar i marí que va participar en el segon viatge de Colom a les Índies, on va ser nomenat governador de la fortalesa de Sant Tomàs, a les Antilles. A la mateixa nissaga va pertànyer Josep de Margarit i de Biure (1602-1685), marquès d'Aguilar i cap de les milícies de la Generalitat durant la Guerra dels Segadors. Els Margarit van seguir sent senyors de Castell d'Empordà fins a la darreria del segle XVIII. Al segle XIX va pertànyer als Bon de Margarit. Després, ja convertit en un mas agrícola, va passar a mans de Gaietà Cruxent, el qual el va vendre, l'any 1861, a Joaquim Boy. Els seus descendents en van mantenir la propietat fins a la darreria del segle XX, deixant el castell en mans de masovers.

L'any 1999, després d'anys d'abandonament, va ser adquirit per Albert Diks i Margo Vereijken, la parella fundadora de l’hotel restaurant que avui l'ocupen.

• Si teniu imatges o més informació i ens ho voleu fer arribar, adjunteu-ho en un e-mail aquí