Monestir de Santes Creus
(Monestir de Santes Creus (Aiguamúrcia) - Alt Camp)

A mitjan segle XII la reconquesta cristiana havia arribat fins al castell de Siurana i havia deixat un ampli territori, entre les valls del Gaià i el Francolí fins a les terres de Lleida i Tortosa, pendent de repoblament i d'organització administrativa. L'establiment d'ordes monàstics resultava idoni per aquest propòsit, i el nou orde del Cister, llavors en fase d'expansió, va ser triat per la família Montcada, la més poderosa del comtat de Barcelona, per tal d'establir-s'hi. Per això se'ls va cedir l'any 1150 un terreny a Valldaura (Cerdanyola), poc adient per a la vida monacal, i uns anys després l'actual paratge a la riba del Gaià on, a partir de 1168, van començar a construir-se els edificis conventuals.

Les obres es van allargar durant gairebé dos segles, durant els quals es van anar incorporant noves dependències, i el cenobi va assolir un gran patrimoni durant els segles XIII i XIV, amb una etapa d'esplendor coincidint amb el regnat de Pere el Gran, el qual va establir el monestir com a panteó reial. Durant els segles XIV-XV el conjunt va ser fortificat i al segle XVII es va alçar el nou palau de l'abat. Al XVIII es va urbanitzar la plaça i es va construir el portal de l'Assumpció.

La Guerra del Francès va suposar l'inici del declivi que va culminar amb l'abandonament del cenobi l'any 1835 a causa de la desamortització. Aleshores va començar la destrucció i l'espoli, que no es va aturar fins ben avançat el segle XIX, quan van emprendre's les obres de restauració, que van continuar durant el segle XX. L'any 1921 va ser declarat Monument Nacional.

El conjunt arquitectònic està constituït per un recinte exterior, amb dos portals d'accés que delimiten sengles recintes tancats, i un recinte interior format per l'església, dos claustres, el Palau Reial i les dependències es desenvolupava la vida monacal: dormitori, refetor, cuina, celler i altres edificis annexos.

En conjunt, constitueix un dels monuments més destacats del patrimoni català d'època medieval i una de les joies de l'arquitectura cistercenca, juntament amb els monestirs de Poblet i Vallbona de les Monges.

• Si teniu imatges o més informació i ens ho voleu fer arribar, adjunteu-ho en un e-mail aquí