Tipus | Edifici religiós |
Període | Segle XIX |
---|
Estil | Historicisme |
Situació |
Camí de l'Ermita |
Interès | Especial interès |
El santuari de la Mare de Déu de Loreto (o de Lloret) va ser edificat per hostatjar una imatge de la Verge portada per un capellà d'Òdena, l'any 1663, després d'un pelegrinatge a Roma. Aquell edifici, abandonat l'any 1835, va ser enderrocat i, entre 1889 i 1892 es va construir un nou temple, en estil neoromànic, sota l'impuls del rector Teodor Magiñà, que hi va voler ser enterrat. Al cambril de la Mare de Déu hi havia unes importants pintures de Joan Llimona que van ser destruïdes l'any 1936, igual que la mateixa imatge de la Verge. Les pintures actuals són de Jaume Perelló, de Bellpuig, i els vitralls, d'Antoni Rigalt.
És un edifici de planta de creu llatina amb una singular capçalera lobulada. El campanar està situat a la part central del frontis. La decoració, amb arcuacions llombardes, arcs de mig punt amb guardapols i rosassa, està directament extreta del repertori romànic.
L'any 1939, Josep M. Jujol va fer el projecte d'un nou presbiteri, que no es va arribar a construir.