Aqüeducte romà
(Pineda de Mar - Maresme)


Pineda - Aqüeducte

Pineda - Aqüeducte (Foto: Josep Maria Ardèvol, 1997)

Pineda - Aqüeducte

Pineda - Aqüeducte (Foto: Maite Sújar, 1997)

Pineda - Aqüeducte

Pineda - Aqüeducte (Foto: Maite Sújar, 1997)

Pineda - Aqüeducte

Pineda - Aqüeducte (Foto: Maite Sújar, 1997)

Pineda - Aqüeducte

Pineda - Aqüeducte (Foto: CEDIP, 1997)

Pineda - Aqüeducte

Pineda - Aqüeducte (Foto: Família Rodó-Fernández, 2011)

Pineda - Aqüeducte

Pineda - Aqüeducte (Foto: Família Rodó-Fernández, 2011)

Pineda - Aqüeducte

Pineda - Aqüeducte (Foto: Família Rodó-Fernández, 2011)



TipusPonts i aqüeductes
PeríodeSegle IV ac a IV dc
EstilArt antic
Situació Carretera de Pineda a Hortsavinyà, a prop de Can Cua
InterèsEspecial interès Interessant
El procés de romanització de les terres del Maresme va ser molt intens, com ho demostra la important xarxa de vil.les que, a partir del segle II ac, s'estengué per tota la franja costanera (se n'han detectat restes de més de 200 en tota la comarca). Dins el terme de Pineda hi ha les restes d'una vil.la romana al mas de Can Roig, activa probablement entre els segles I i V de la nostra era. Les troballes arqueològiques permeten deduir la importància d'aquest assentament, evidenciada sobretot per l'existència d'un lacus (dipòsit o estany de rec) alimentat per un aqüeducte que va ser profusament estudiat per l'arqueòleg Francesc Prat i Puig l'any 1932.
L'aqüeducte recollia les aigües d'un petit congost de la vall de Riu, a l'altura de Can Bufí, tenia una llargària de 3,5 quilòmetres, amb un desnivell de 40 metres, i durant el seu recorregut salvava quatre torrenteres.

A la dreta de la carretera d'Hortsavinyà, a l'altura de Can Cua, hi ha les restes més interessants de l'aqüeducte: quatre arcades conservades en força bon estat. Prat i Puig en situa la data de construcció cap a la fi del segle II o durant el III dc. Altres autors creuen que va ser edificat durant el segle I dc. El mur és fet a base de pedres calcàries o granítiques extretes dels mateixos indrets per on transcorria l'aqüeducte, lligades amb morter de calç i sorra, i disposades en filades d'alçades diferents. Eren trencades a cops de martell i tendien a imitar la forma de carreus rectangulars, amb la superfície plana a la part de fora. Tot i així, són força irregulars en tamany i color (groguenc, rogenc, negre). Les arcades es recolzen sobre pilars rectangulars o lleugerament trapezoïdals. En lloc de dovelles hi ha estrets trossos pissarrossos disposats en una imperfecta forma radial.

Està considerat bé cultural d'interès nacional amb la categoria de "Zona Arqueològica".

Mapa general
No està autoritzada la reproducció d’imatges o continguts sense el consentiment exprés de la Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català