Tipus | Edifici religiós |
Període | Segle XVIII |
---|
Estil | Barroc |
Situació |
Plaça de Sant Bartomeu |
Documentada des de l'any 1154, al segle XIII va esdevenir sufragània de Sant Joan de Valls i des de 1332 vicaria perpètua de Valls. Al segle XVI va recuperar el caràcter de parroquial. L'edifici actual havia de cobrir l'increment de població del segle XVIII, que havia deixat insuficient l'església antiga. Va ser iniciat l'any 1764 i es va beneir cinc anys després. A la llinda de la porta figura la data de 1767.
És un temple de tres naus, la central coberta amb volta de canó amb llunetes i les laterals amb volta d'aresta, absis semicircular i cor al frontis. La façana principal, dividida en tres cossos té perfils laterals corbats, tret del cos superior que forma un frontó triangular amb un òcul central. Adossat a la façana hi ha el campanar que no va ser enllestit. Modernament s'hi ha afegit un cos cilíndric molt poc encertat, que sembla un dipòsit.
La portada està emmarcada amb falses pilastres, les quals sostenen un entaulament format per un frontó triangular trencat i una fornícula envoltada de volutes barroques.
L'any 1936 va ser destruït el retaule barroc dedicat a la Mare de Déu del Roser que podem veure en la foto dels anys vint, realitzat per Lluís Bonifàs, de Valls, el 1784. Al Museu Diocesà de Tarragona es conserva la taula central d'un retaule dedicat a sant Miquel Arcàngel procedent d'aquesta església.