Tipus | Masia |
Període | Segle XIII a XV |
Situació |
Zona de Can Feliu de Merola |
El gran casal de Merola, extraordinari exemple de l'arquitectura civil del segle XV, l'origen del qual es remunta al segle X, sembla irremeiablement condemnat a la seva definitiva extinció, per tal com el seu estat actual és de ruïna i total abandó.
Malgrat aixó les restes que es mantenen dempeus ens permeten deduir la seva imposant presència, amb una torre de defensa de planta circular i diversos elements arquitectònics del segle XII o anteriors. També es conserven algunes restes de la capella dedicada a Santa Anna, del segle XVII o posterior, que va fer que la casa fos coneguda com Santa Anna de Merola.
Pertanyia al domus medieval del castell de Montpalau i el seu topònim, derivat d'amindola o amigdola, es troba documentat els anys 984 i 1109. Els seus propietaris, aloers i cavallers cognomenats Merola, apareixen esmentats en diversos documents a partir del segle XII. Durant els segles XIII i XIV els trobem vinculats als vescomtes de Cabrera. Posteriorment es refonen amb la família osonenca dels Montrodon i més tard amb els Vilana, tot i continuaven anomenant-se, durant el segle XVI, senyors de Merola o Menola.
Segons Bonet i Garí, la superfície de la planta baixa edificada és de 241 m², més la capella i el celler. Els edificis eren units per un pati vorejat d'un mur. Els elements gòtics conservats són, segons el mateix autor, del segle XIII, tot i que la major part de la construcció és del segle XV, amb reformes i afegits posteriors.