Casal dels Marquesos de Vallgornera (El Castell)
(El Rourell - Alt Camp)

L'origen del castell del Rourell s'ha de recolar a l'època del repoblament, a mitjan segle XII. Sembla que originàriament es trobava integrat dins el terme del Codony, i va ser cedit en alou a Berenguer de Molnells (o de Munells). Cap a l'any 1162 Molnells va ingressar a l'orde del Temple, a la qual cedí totes les seves propietats, inclosa la del Rourell. Als anys següents l'orde va anar ampliant la propietat i, a banda del mas, hi va construir un molí i una capella. Cap a 1180 la propietat pren el nom del Rourell i s'organitza com una nova comanda, sota la dependència de la casa-mare de Barberà de la Conca. La comanda templera del Rourell va durar uns setanta anys. L'any 1248 l'orde va vendre les propietats (que comprenien una torre i una casa, molins, drets d'aigües i conduccions, una albereda, olivars i terres ermes i conreades) a Pere de Bordell i als marmessors de Pere Grimau, per meitat, en franc alou, sense cap reteniment, salvant però, el delme i qualsevol altre dret pertanyents a l'arquebisbe i paborde de Tarragona, i les primícies que corresponien a l'església d'Alcover*.

Sabem que al segle XIV el Rourell va estar en mans dels Plegamans, a mitjan segle XV era dels Ferrer, al XVI dels Teixidor i als XVII dels de Miguel. La transformació d'aquella comanda en l'actual casal senyorial es degué produir durant els segles XVI i XVII. Posteriorment (1703), va ser adquirit per Salvador de Baldric i Saragossa als seus propietaris a l'època, Elionor de Janer i Pérez i el seu marit Josep d’Estanyó i Luna. Baldric va ser partidari de l'arxiduc Carles durant la Guerra de Successió un cop acabada la qual, desposseït dels seus càrrecs, es retirà a la seva casa del Rourell, que havia fet restaurar i reformar. El seu fill, Salvador-Fèlix de Baldric i Coll (1698-1711), senyor del Rourell, es casà, el 1733, amb Marianna de Vallgornera, germana de Ramon de Vallgornera Montagut Llunes i d'Alentorn, primer marquès de Vallgornera, el qual va morir sense descendència. El marquesat e Vallgornera va passar llavors al seu nebot-net, Albert Felip de Baldric i de Veciana (1786-1864).

El casal, gairebé un palau, tot i les reformes dels segles XVIII i XIX, conserva bona part de les estructures antigues, ben visibles sobretot a l'interior. A l'exterior podem contemplar el portal adovellat, de mig punt, sota un arc de descàrrega ogival. A la dovella clau hi podem veure l'escut dels Baldri i a banda i banda, dos escuts més. A la façana lateral destaca especialment el finestral tripartit de llindes lobulades.

Josep M. Sans i Travé . El Rourell, una preceptoria del Temple al Camp de Tarragona. Butlletí Arqueològic. Reial Societat Arqueològica Tarraconense, 1977

• Si teniu imatges o més informació i ens ho voleu fer arribar, adjunteu-ho en un e-mail aquí