L'antic nucli urbà
(Pineda de Mar - Maresme)


Pineda - Can Conill

Pineda - Can Conill (Foto: Albert Esteves, 2007)

Pineda - Torre del Comte

Pineda - Torre del Comte (Foto: Maite Sújar, 1997)

Pineda - Carrer Ciutadans

Pineda - Carrer Ciutadans (Foto: Albert Esteves, 2007)

Pineda - Carrer Ciutadans

Pineda - Carrer Ciutadans (Foto: Albert Esteves, 2007)

Pineda - Can Conill

Pineda - Can Conill (Foto: Albert Esteves, 2007)

Pineda - Can Conill

Pineda - Can Conill (Foto: Albert Esteves, 2007)

Pineda - Torre del Comte

Pineda - Torre del Comte (Foto: Albert Esteves, 2007)

Pineda -Carrer de l'Església

Pineda -Carrer de l'Església (Foto: Albert Esteves, 2007)

Pineda - Casal Parroquial

Pineda - Casal Parroquial (Foto: Albert Esteves, 2007)



TipusConjunt urbanístic
PeríodeSegle XVI-XVII
Situació Carrer Major, carrer Ciutadans
El primitiu nucli urbà de Pineda -conegut com la Pobla de Sa Buada- va començar a formar-se a partir del segle XII al costat del camí ral, prop de l'església, configurant un petit agrupament corresponent als actuals carrers Major, Ciutadans, Sant Antoni i la plaça de Catalunya. Tot plegat, una trentena de cases alineades formant un únic carrer a banda i banda de l'antiga via romana.

Cap a les acaballes del segle XV, un cop acabada la guerra civil que enfrontà els partidaris de Joan II contra la Generalitat i alleugerides les condicions senyorials dels pagesos, comença a augmentar la població i l'embrionari nucli urbà de Sa Buada -que ja comença a ser conegut com a Pineda- inicia la seva expansió i un notable canvi en la seva estructura i fesomia.
És en aquella època quan s'obre el camí de Mar, que facilitava la comunicació amb el litoral i a través del qual es rebia l'avituallament de gra i fins i tot de bestiar. En una escriptura de 1497, signada a la notaria de Can Coll, els senyors de Montpalau establien el permís per circular sobre el nou camí, restringit als habitants de Pineda, Sant Pere de Riu, Vallmanya i Horsavinyà.

Durant el decurs del segle XVI, coincidint amb la construcció del nou temple parroquial, s'edifiquen noves cases i se'n modifiquen d'altres seguint l'estil gòtic tardà de l'època. Aquella embranzida constructiva ha deixat a la vila notables testimonis a diverses façanes dels carrers que conformaven el nucli antic. En elles podem contemplar encara notables portals adovellats de punt rodó i bells finestrals amb brancals de pedra i llinda gòtica. Cal destacar també les elegants finestres coronelles que decoren algunes façanes, reaprofitades d'edificacions anteriors.

Mapa general
No està autoritzada la reproducció d’imatges o continguts sense el consentiment exprés de la Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català